Materials

Utilitzem també vídeos d'una artista israeliana, Ophra Haza que es àmpliament reconeguda en aquest país. Els materials que va elaborar durant els anys noranta són de gran qualitat i posen en contacte a dues generacions...









http://en.wikipedia.org/wiki/Ofra_Haza

http://www.youtube.com/watch?v=j4ModpSgK7o

MOSTRA DOCUMENTAL DE LES PRIMERES SESSIONS DEL NOSTRE PROJECTE.

FITXA DE DISSENY DEL MINIPROJECTE

TÍTOL DE L’ACTIVITAT. Què és això? i què fa... ???
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I DE LA TECNOLOGIA MEDIADORA
Els aprenents son un grup de tres nens de tres anys amb dispraxia escolaritzats a una escola d'educació infantil ordinària en la qual jo mateix treballo. Degut a les seves característiques necessiten suport en relació als aprenentatges degut a diverses causes. La activitat la faré jo mateix sense la col·laboració especifica dels altres professors.
La tecnologia mediadora seran ordinadors amb connexió a Internet i una càmera digital.
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES.
En el marc de l’escola d’educació infantil treballem el coneixement dels objectes que configuren la realitat quotidiana dels nostres alumnes i les diferents associacions bàsiques i necessàries que hem de fer amb aquests conceptes. A partir de les activitats habituals amb les que treballem diàriament hem constatat que els nostres nens amb problemes motors i de desenvolupament causats per la dispraxia no saben quin soroll fan alguns objectes que els seus companys si coneixen i d’aquí aquest projecte.
El problema que es planteja és clar, l’objectiu està ben definit. A més a més, requereix un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible, posseeixen respostes correctes i convergents, i tenen un procés de solució clar.
Pel que fa la complexitat, ens trobem davant d’un problema que no és massa complex. El tema és força concret i les funcions i variables que actuen en el problema són poques, el que intentarem serà que estigui ben estructurat per tal que sigui més senzill de resoldre’l. Tot i així, pot anar variant al llarg del procés.
Pel que fa la especificitat de camp, dir que cal potenciar les habilitats adequades per tal de poder solucionar el problema de manera òptima.


MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS

Durant les activitats que realitzam durant el dia hi ha un moment determinat en el que treballem els nostres coneixements sobre animals i aquestes activitats van acompanyades de una capsa de material adient. Comprovarem el nivell de coneixement des de les activitats habituals.
A partir d’aquí veurem quina és la necessitat real.

CONTEXT DE L’ACTIVITAT.
La nostra escola és a Jaffo una ciutat molt propera a la ciutat de Tel Aviv a l'Estat d'Israel. L'escola es de tradició jueva amb alumnes d'un nivell soci-econòmic mitja-alt. Es el meu lloc de treball des de fa dos anys.
El context on sorgeix el problema són les jornades ordinàries de la nostre escola d'educació infantil. Sabem que tenim tres alumnes amb unes característiques especials i que per tant tenen necessitats especials. Tractem de donar una atenció individualitzada a cada alumne segons les seves necessitats i és necessària una actuació en aquest camp particular.
CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS.
Els aprenents són un grup de 3 nens de entre 2 i 3 anys que tenen certes necessitats educatives especials relacionades amb els aprenentatges escolars, i amb aspectes psicomotrius. Encara no s'ha fet un diagnosi ja que són nens molt petits però apunta a que es traca de problemes relacionats amb la dispraxia.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O DEMOSTRAR.

D’acord amb les competències que s’han d’adquirir a l’etapa d’educació infantil el nostre treball te com a objectius:

- Competències comunicatives:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Treballar la capacitat comunicativa i lingüística.

- Competències metodològiques:
Utilitzar les noves tecnologies amb l’ajuda d’un adult.

- Competències personals:
Competència d'autonomia i iniciativa personal
Adquirir habilitats que permetin a l’alumne aprendre de forma autònoma sempre en funció de les seves capacitats.

- Competències específiques centrades a conviure i habitar el món
Competència en el coneixement i la interacció amb el món.


CONTINGUTS.
Els objectes de cada dia. Quins són? Presentació amb power point.
Què son?
Que ens aporten a nosaltres?
Quin soroll fan?
Relacionem cada objecte amb el seu so.

PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
Durant tot el semestre posarem en marxa l'activitat en la franja horària destinada. Aquesta activitat tindrà una duració aproximada de vint minuts al dia i es farà cada dia.
Em de tenir en compte que aquest tipus d'aprenentatges necessiten temps abans de ser avaluades. Després d'un primer mes de treball farem una avaluació sumativa per millorar l'activitat en allò que sigui necessari. Al final del segon mes treure'm conclusions a partir de l'avaluació final.

FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Per a dur a terme aquesta activitat ens basarem en la concepció constructivista de l’enenyament. El constructivisme parteix dels supòsits següents (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
1. El coneixement es construeix. Les persones donen sentit al seu món i tot allò amb el que mantenen un contacte construint representacions mentals d’aquest món. En aquest cas, els alumnes construeixen les seves pròpies interpretacions mitjançant l’activitat per tal de poder crear models mentals
2. La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment. El procés d’elaboració del sentit té com resultat un coneixement que és únic a la persona, ja que es basa en un conjunt d’experiències úniques que han produït una combinació de creences sobre el món també única. Un principi important és que el coneixement no és una entitat externa que es troba en el món físic i que ha de ser adquirida o transmesa.
3. El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. A través de la interacció amb la resta de companys es podran anar adquirint nous coneixements. El fet de valorar la feina dels companys afavorirà aquesta interacció i aprenentatge entre tots.
4. Així doncs, el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants. Amb l’activitat, es procurarà donar sentit a aquells conceptes que tinguin més significat per a ells. Procurarem que les idees i els coneixements que aprenguin el s puguin desenvolupar en altres contextos.
5. La construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber. En el cas de la nostra activitat, partim del desig i motivació dels alumnes per a dur-la a terme.
6. El significat es negocia de forma social. El diàleg és una part important per tal de construir coneixement amb els altres.

PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Avaluació inicial. En un primer moment, s’avaluarà els coneixements previs que tenen els alumnes en relació als continguts que treballarem.
Avaluació sumativa. Al llarg del procés al final del primer mes, a través de la observació sistemàtica i la presa de notes, anirem avaluant el progrés dels alumnes en relació a la assimilació dels diferents coneixements associatius.
Avaluació final. Avaluarem la assimilació dels coneixements associatius en els alumnes i els aspectes millorables de tot el proces per tal de repetir l'experiència el semestre vinent.
PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ.

Aquest projecte està emmarcat dins de les activitats generals diàries de l'escola. Aquestes Activitats les portarem a terme durant el segon trimestre del present any lectiu.

Mapa conceptual i conclusions

A nivell de conceptes s’ha produït un augment de coneixement d’aquests. En la comparació entre els dos mapes conceptuals podem observar com a nivell general, els conceptes bàsics: ciència, tecnologia, societat i educació relacionats entre si apareixen en els dos. En el mapa d’avaluació inicial aquests estan en relació entre ells, en el mapa de conceptes de síntesi final, les interaccions es troben entorn al debat CTS i, entre els diferents conceptes trobem més relacions que mostren com aquests interactuen entre tots ells.
D’altra banda, al llarg de l’estudi del mòdul, la participació en el debat i la lectura de l’article de Domènech i Tirado, reflecteixen un clar augment de coneixement teòric en relació als diferents conceptes. En el mapa de l’avaluació inicial destaca el fet que entorn a cada concepte apareix molt poc relacionat mentre que en el mapa de síntesi final, els conceptes ja es troben amb un nivell de contingut més ampli, cosa que fa evident la conseqüència d’un aprenentatge i adquisició de major competència i coneixement dels diferents conceptes que formen part de l’assignatura.
En relació al concepte de ciència es fa evident en el mapa de síntesi que aquest no té la única funció de generar coneixement per a la posterior aplicació de la tecnologia. És un concepte molt més ampli, que d’una banda interactua de forma directa amb els altres conceptes treballats i es troba en un context social, econòmic, cultural... que cal tenir en compte. En el mapa de l’avaluació inicial, i en referència als meus coneixements inicials, queda en evidència una manca de coneixement de les possibles interaccions i aportacions que la ciència pot realitzar entorn no només a la generació de coneixement per a ser aplicats tecnològicament sinó en molts altres àmbits. Tot i saber que la ciència com a tal, no és únicament el generar coneixement, no vaig saber trobar les possibles relacions amb els altres conceptes més enllà del desenvolupament econòmic i tecnològic.
En relació al concepte de societat en el mapa inicial apareix pràcticament aïllat, li manca la relació tant de continguts com de fonaments teòrics amb un altre concepte, la tecnologia, i la relació de l’organització social d’avui en dia amb aquests dos conceptes. Aspecte molt important per a poder comprendre l’estructura i forma de vida actual, ja sigui des d’un posicionament més sociodeterminista o més tecnodeterminista. Aquest darrer concepte, el de la tecnologia, en l’avaluació inicial també estava mancat de relació directa amb l’àmbit de l’educació. Tot i saber que en els darrers anys hi ha un augment de la tecnologia en les escoles, el mapa mostra com falta contingut i coneixement tècnic per a relacionar aquests dos conceptes. En el mapa de síntesi final, amb l’aparició principalment del concepte de la tecnologia educativa podem veure com aquests dos conceptes es troben vinculats entre ells i també amb els concepte de societat.
A mode de conclusió és fa evident que al llarg del treball de lectura dels diferents materials he après nous coneixements relacionats amb la tecnologia i l’educació, aquests vinculats als conceptes de ciència i societat. Principalment el debat és l’activitat que més m’ha servit per a reflexionar, buscar arguments i contrarguments en relació a aquests. La reflexió d’aquests m’ha permès obrir la meva ment i tenir en compte aspectes importants que moltes vegades havia passat per alt.
D’altra banda, és important destacar l’aproximació a aplicacions tecnològiques a que m’ha donat peu la realització de la primera PAC. Primerament amb la realització del blog personal, ja que he pogut conèixer aquesta aplicació, i saber-la utilitzar, tant per a la creació del meu propi blog com per a comunicar-me i compartir coneixements amb els meus companys a partir d’aquest.
Finalment vull destacar l’aprenentatge de la utilització del programa cmaps per a realitzar la síntesi de conceptes treballats al llarg de la PAC amb el conseqüent aprenentatge de la part més teòrica de l’assignatura.

Activitat 1.3 de la PAC1

Sense cap mena de dubtes aquesta activitat ha estat una de les mes significatives que he cursat durant els meus estudis a la Universitat Oberta des de que visc fora de Catalunya. Aquest alt nivell de significació té molt a veure amb la seva temàtica i les circumstancies en les que he viscut durant el temps en que he estat treballant-la.
Durant l'ultim més, degut als meus viatges per països subdesenvolupats la qüestió de la tècnica i el progrés a tingut un pes molt evident.
Algunes preguntes que ens fèiem durant el debat i algunes de les qüestions tractades en els diferents materials que he estudiant darrerament apuntaven a qüestions massa brillants en el mateix moment davant dels meus ulls com per tractar de respondre des de una postura estereotipada, una mica tecnofòbica, que era la meva postura inicial davant el problema de la tècnica.
Es menys interessant preguntar-se per la tècnica i el progres quan estas còmodament assegut al teu sofà de casa teva, a la teva gran ciutat i tens totes les comoditats i totes les possibilitats al teu abast nomes fent un click.
Evidentment veient un país com Nepal les meves opinions sobre bon nombre d'aquest temes ha canviant molt. El desenvolupament tecnològic ens dona oportunitats de desenvolupar-nos com a persones fins ara mai somiades i les possibilitats en educació semblen il·limitades. Evidentment, davant tot canvi ens hem de preguntar que perdem i sembla clar que hi ha perills dins d'aquestes possibilitats però com dic, les possibilitats de desenvolupament son il·limitades.


En la realització de l’avaluació inicial, em va semblar primerament al respondre a les preguntes que les respostes eren força clares i evidents. Similar a les impressions que em va donar l’activitat de situa’t de 0 a 9, tot i que en aquest cas, al ser preguntes curtes de respondre amb una puntuació calia estar molt més atent a l’enunciat i valorar si en algun cas la pregunta plantejada podia ser enganyosa. La darrera tasca que calia fer en l’activitat d’avaluació inicial, consistia en un mapa de conceptes sobre la relació entre ciència, tecnologia, societat i educació. Inicialment aquesta tasca semblava molt difícil, ja que per una banda no sabia com fer un mapa de conceptes mitjançant la tecnologia, es a dir a través de l’ordinador. En aquesta activitat però es podia fer a mà, i fer ús de la tecnologia, com un scanner per passar-ho a l’ordinador. Aquesta primera activitat d’avaluació inicial revisada al final de la PAC 1, mostra com hi ha hagut un canvi evident a nivell de coneixement de conceptes, de les relacions que s’estableixen entre ells i les repercussions que cadascun d’ells tenen en els diferents àmbits.
Si al final de la realització d’aquesta PAC tornés a realitzar l’activitat de l’avaluació inicial, obtindria uns resultats força diferents. Primerament en l’activitat de respostes breus, tot i que la resposta segurament estaria enfocada igual, les argumentacions serien més complexes i també abastarien més punts de vista i perspectiva. Veient les respostes fetes inicialment es pot detectar clarament com les respostes estan fetes a partir d’un coneixement molt bàsic i inicial, i no són unes respostes fetes de manera global, es a dir, no engloben els conceptes en la seva totalitat, les respostes estan donades únicament a preguntes molt concretes sense anar més lluny, i sobretot mancades de reflexió especifica referent als problemes tractats.


En referència a l’activitat de situa’t de 0 a 9, si un cop realitzada i finalitzada la PAC 1, es tornessin a respondre les preguntes els resultats serien molt diferents. Segurament resultaria molt més complicat respondre. Al final de la PAC desprès d’haver treballat els conceptes i sobretot d’haver participat en el debat, en el que han sorgit moltes reflexions sembla molt més difícil respondre numèricament, i sense donar explicacions a les preguntes de l’activitat.

L’activitat de la creació del blog em sembla molt interessant i del que he pogut aprendre molt la participació i lectura dels blogs dels meus companys. Tot i que inicialment em va semblar que seria molt complicat veure els blogs de tots els companys, a mida que vas entrant al blog d’un company, torbes coses interessants i així t’engresques a anar mirant. Tot i que evidentment no es puguin visitar els blogs de tots els companys. L’apreciació i valoració d’aquests blogs, s’ha de dir que també ha anat variant a mida que el temps ha passat i s’ha anat treballant diferents aspectes en l’assignatura. Al principi, en veure els blogs em fixava en la creativitat d’aquests, el disseny amb que s’havien fet, més endavant ja podia anar observant i aprenent quines noves incorporacions feien els companys al blog. En relació als continguts del blog, que a banda de les aportacions individuals de cada company, tots em adjuntat les activitats de l’avaluació inicial, quan observes les dels companys passa el mateix que quan valoro la meva. En les primeres entrades als blogs dels companys, en veure l’activitat de situa’t del 0 al 9 principalment mirava si hi havia coincidències entre les respostes dels companys i les meves. Més endavant però i amb més coneixements dels conceptes podia començar a reflexionar el perquè cada company havia donat cada resposta, i valorar que les preguntes si les miraves o consideraves altres perspectives es podien donar aquestes contradiccions entre les meves puntuacions i les d’alguns companys.
El debat ha estat una activitat molt enriquidora a nivell de coneixement i reflexió entorn als diferents conceptes i les implicacions de cadascun d’ells. Personalment em va tocar defensar la postura contraria a les meves opinions inicials. A partir de la lectura del les aportacions dels companys al debat i la meva participació en aquest, vaig poder comprovar com realment la postura a defensar em resultaba m acces atractiva dotant de complexitat al meu pensament.
La realització del mapa de conceptes amb el programa cmap, m’ha permès conèixer i aprofundir en el funcionament d’un programa que no coneixia, el cmap. El qual m’ha semblat molt interessant i de gran utilitat per al treball en mapes conceptuals. Amb la realització d’aquesta activitat, en tant que m’ha suposat tornar a llegir els diferents materials, ja no com a primeres lectures sinó de forma més profunda, he pogut aprofundir ens els diferents conceptes. També d’establir relacions entre aquests i entendre realment les implicacions i repercussions que tenen en la societat actual.

Strangers no more

Sabeu, la realitat quotidiana i la realitat del conflicte polític entre Israel i Palestina no s'assembla gaire a allò que transmeten els mitjans de comunicació. Es molt més complexe que una historia de bons i dolents però aquests mitjans sempre tracten de simplificar les cosses en funció dels seus interessos, ja siguin a favor o en contra...
Per exemple segurament pocs sabeu que un documental sobre una experiència educativa a Tel Aviv a guanyat un Oscar...

Es una pel·lícula que pot introduir complexitat a la vostra visió de la societat israelí. En el fons la vull posar en aquest blog per tal de demostrar com la informació que ens arriba és partidista i que informació i coneixement son coses molt diferents.




In the heart of Tel Aviv, there is an exceptional school where children from forty-eight different countries and diverse backgrounds come together to learn. Many of the students arrive at Bialik-Rogozin School fleeing poverty, political adversity and even genocide. Here, no child is a stranger.
Strangers No More follows several students’ struggle to acclimate to life in a new land while slowly opening up to share their stories of hardship and tragedy.
With tremendous effort and dedication, the school provides the support these children need to recover from their past. Together, the bond between teacher and student, and amongst the students themselves, enables them to create new lives in this exceptional community.

La pel·lícula es diu “Strangers no more”...

Per més informació:

http://www.strangersnomoremovie.com/

Savoir et pouvoir chez Michel Foucault

M'agradaria aclarir, per si encara no ha quedat clar encara que em sembla que és bastant evident, que no crec en el coneixement entès com una construcció pura i deslligada d'interessos polítics.
El meu pensament accés deutor del pensament del savi francès Michel Foucault. El filosof deia que es el moder el que crea el coneixement i que el coneixement enforteix el Poder.

En aquest text podeu explorar una mica aquestes idees.


La méthode de Foucault se caractérise de manière globale comme un déplacement par rapport à la méthode kantienne traditionnelle qui s'interroge d'abord sur la légitimité des modalités historiques du connaître, puis sur les rapports de pouvoir (ce qui correspond à établir dans un premier temps la phase critique, puis ensuite à s'interroger sur la dimension politique). Foucault propose d'envisager une procédure différente. A la place de prendre comme entrée le problème de la connaissance, il prend celui du pouvoir. Sa méthode consiste ainsi non pas à établir quelles sont les conditions de constitution et de légitimité de toute connaissance possible, mais à déterminer les connexions qui existent entre les mécanismes de coercition et l'élément de connaissance. Foucault cherche ainsi à déterminer, d'une part, ce qui fait que tel élément de savoir puisse prendre des effets de pouvoir une fois qu'il se trouve intégré au sein d'un système qui le qualifie comme vrai, probable, incertain ou faux ; et d'autre part, ce qui fait que tel procédé de pouvoir acquiert les justifications propres à un élément rationnel, calculé et techniquement efficace.

Le plus important dans la méthode foucaldienne est de ne pas commencer par opérer le partage de légitimité, de ne pas assigner le point de l'erreur et de l'illusion que l'on trouve dans la conception kantienne de la critique. A la place, Foucault propose d'utiliser deux mots : savoir et pouvoir. Le savoir concerne toutes les méthodes et les contenus qui sont considérés comme acceptable à un moment donné et dans un domaine défini. Le pouvoir recouvre les mécanismes particuliers qui sont reconnus comme permettant d'induire des comportements ou des discours. Ces deux termes n'ont pas pour fonction de désigner des entités ou des transcendantaux, mais d'opérer une neutralisation quant aux effets de légitimité et une mise en lumière de ce qui les rend, à une certaine époque, acceptables et acceptés.

Le rôle de ces deux termes est donc essentiellement méthodologique : ce ne sont pas des principes généraux de réalité, mais des moyens de sélectionner quel type d'élément est pertinent pour l'analyse. Le principal avantage de cette méthode est d'éviter de faire jouer d'entrée la perspective de légitimation comme le font les termes de connaissance ou de domination. Elle permet également à tout moment de l'analyse, de donner un contenu déterminé et précis : tel élément de savoir, tel élément de pouvoir.

Mais Foucault précise qu'il ne faut pas considérer le savoir et le pouvoir comme des réalités opératoires en elles-mêmes. C'est-à-dire que le passage par le savoir et le pouvoir sont des termes qui constituent une grille d'analyse de la réalité, mais en aucun cas la réalité elle-même. Selon la définition qu'il retient de ces termes, il n'est pas possible de les séparer : il n'y a pas d'un côté du savoir et de l'autre du pouvoir. Un élément de savoir pour être considéré comme tel, doit être conforme à un ensemble de règles et de contraintes caractéristiques (par exemple, tel type de discours à une époque donnée). Il doit également être doté d'effets de coercition ou d'incitation propres à ce qui est catégorisé comme scientifique, seulement rationnel ou de l'ordre de l'opinion. De même, un mécanisme de pouvoir, pour fonctionner, doit se déployer selon des procédures, des instruments, des moyens et des objectifs qui peuvent être validés dans des systèmes plus ou moins cohérents de savoir.

Le pouvoir et le savoir ne sont pas deux entités qui se répriment ou s'abusent l'une l'autre, mais « un nexus » permettant de saisir ce qui constitue l'acceptabilité d'un système, par exemple le système de la maladie mentale, de la pénalité, de la délinquance ou de la sexualité.

Une « analyse du nexus savoir-pouvoir » permet de ressaisir un ensemble dans sa positivité, c'est-à-dire d'accéder à la compréhension du passage de son observabilité empirique à son acceptabilité historique, à l'époque où il devient observable. Cette analyse permet de ressaisir cet ensemble à partir du fait même qu'il est accepté. Ce type de procédure doit parcourir le cycle de la positivité en allant du fait de l'acceptation au système de l'acceptabilité analysé à partir du jeu savoir-pouvoir. Il s'écarte donc du point de vue fondamental de la loi, et c'est cela que Foucault veut surtout éviter en passant à l'extérieur du souci de légitimation propre à la critique kantienne.

AVALUACIÓ INICIAL

Qüestions de desenvolupament breu

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
Aquesta pregunta recorda a la pregunta fonamental que va fer l'Acadèmia de les Arts de Dijon al 1750 i que va tractar de respondre Jean-Jacques Rousseau amb el seu Discours sur les sciences et les arts. El savi francès va respondre negativament a la pregunta sobre si el progres de la ciència feia millorar moralment a l'humanitat.
Probablement el progrés científic ha portat amb ell gran prosperitat a una part de l'humanitat, però crec que ha contribuït a aprofundir la distancia entre rics i pobres si ho mirem des de una perspectiva global. Per un altre costat crec que la revolució produïda per les NT no ha estat significativa en relació al coneixement, és significativa en relació a la informació i aquesta petita diferencia fa que les estructures de poder i de dominació hagin sigut reafirmades.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
No crec que hi hagi cap científic realment notable després de Thomas Kuhn i la seva obra L'estructura de les revolucions científiques que defengui la neutralitat ideològica de la ciència. Avui dia es tracta més aviat de tractar de fer explícits els pressupòsits ideològics des dels quals el científic treballa.
Tractaré d'il·lustrar aquestes opinions ja que intueixo poden ser contrariàs a les opinions del nostre consultor. La selecció dels objectes d'estudi o la selecció de preguntes a las que la ciència tracta de donar resposta esta guiada per uns interessos donats que impliquen la no neutralitat ideològica.
L'elaboració d'hipòtesis donades, en el primer moviment del mètode científic, està també guiat per forces subjectives i per tant determinades ideològicament. La selecció de factors que es consideren a priori rellevants per tractar de donar solució a un problema són també determinats subjectivament... i podria donar molts altres exemples. Malauradament el sentit comú diu que l'elaboració de coneixement científic és pur i neutre amb les pernicioses conseqüències socials i polítiques pertinents.

3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.
Les TIC son revolucionaries i molt positives per l'optimització dels processos d’ensenyament-aprenentatge en general, però no estic gens d'acord amb la clàusula “qualsevol activitat”. Tots sabem que hi ha moltes coses que són molt necessàries, que cal aprendre i en les que un ordinador... fa nosa.

4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
Crec que les TIC són una revolució amb majúscules. Jo mateix estic estudiant a una universitat catalana des de Tel Aviv... Això fa nomes deu anys era impossible.


5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa
L'objecte d'estudi és allò que s'estudia i la Tecnologia educativa són els mitjans que utilitzem per assolir aquest aprenentatge.

6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement
Com a exemple de transmissió de coneixement posaria quan una mare ensenya al seu fill a cordar-se les sabates i com a exemple de construcció de coneixement quan comencem a conèixer a una persona. Quan tractem d'associar les seves reaccions a hipotètics estats mentals i a partir d'aquestes hipòtesis tractem de predir el seu comportament.
7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".
Crec que tot coneixement és contextual.

8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?
Ho vaig fer fa temps i crec que es una possibilitat molt útil. La meva relació amb el campus ha millorat i hem sento més còmode.




Situa’t de 0 a 10

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 8
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 3
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 1
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 7
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 2
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 5
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 4
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 5
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 5



10. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?
Els defensaria davant d'un tribunal amb seguretat i desitjo que els meus esquemes es transformin ja que això implicaria aprenentatge.


Conclusions

Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?
Bones sensacions. Crec que es una activitat molt interessant i que retracta clarament el nostre punt de partida. L'objectiu és que al final del proces els meus punts de vista i els meus coneixements hagin patit una forta transformació.

Asia i David

Aquest foto la vam treure el passat Purim, una festa jueva molt similar a Carnaval amb Asia, un dels 15 nens que aprenen a la nostre escola. Al Pràcticum estic tractant d'elaborar el PEC de l'escola i no resulta gens fàcil!

Una llicenciatura des de Orient Mitjà

Benvinguts a aquest espai meu i vostre.

M'agradaria que es convertís en un espai de comunicació, informació i debat durant aquests últims mesos d'estudi de la meva Llicenciatura en Psicopedagogia des de Israel. Ara mateix estic fent el Pràcticum al meu lloc de treball a Jaffo a prop de la ciutat de Tel Aviv on sóc mestre d'Educació Infantil i crec que aquesta circumstància és fonamental en relació a les NTIC.
Estic estudiant a més de 4.000 kilòmetres de casa meva i ho faig des de fa ja 4 anys.
No fa tant de temps, quan vaig començar la meva formació universitària (al 2001 vaig començar la Llicenciatura en Filosofia a la Universitat de Barcelona, el semestre que van caure les torres bessones) pensava que pel fet d'estudiar hauria d'estar lligat a un lloc físic donat. Viure a prop de la Universitat, i en el meu cas en el que només podia realment estudiar a nivell universitari en català o en castellà, degut principalment a que mai havia viscut fora, feia evident que per tenir estudis universitaris havia de viure a Barcelona.
Això ha canviat i voldria parlar també, en aquest blog, del lloc on visc i de la seva complexa realitat política, ja que els medis de comunicació no son independents i penso que aquest tipus de testimonis son necessaris per fer-se una idea de la situació política a Israel i Palestina i això és un altre regal que ens han fet les TICS.