Ja hem acabat amb la satisfacció del l'esforç que hem fet i de l'aprenentatge que hem gaudit... Ara es temps de descans... Jo descansaré a la platja de Yaffo...
Lehitraot!
להיטרות!!!
jueves, 19 de enero de 2012
El final...
Ja hem acabat amb la satisfacció del l'esforç que hem fet i de l'aprenentatge que hem gaudit... Ara es temps de descans... Jo descansaré a la platja de Yaffo...
Lehitraot!
להיטרות!!!
Annex: Autoavaluació de l’activitat i del seguiment de l’avaluació continuada global
Finalment arribem a aquest punt després d'una viatge plegat d'aventures i de dur treball que a mi personalment m'ha portat des de Nepal fins a treballar amb els nens de l'Escola d'Educació Infantil Sulamot en Yaffo.
La veritat accés que mai m'he sentit massa amic de les TIC i molt menys de les seves aplicacions en educació ja que moltes vegades m'han semblat superficials, però és cert que ara penso que un dels objectius de la Tecnologia Educativa és ajudar-nos a reflexionar sobre quin serà el millor recurs tecnològic i educatiu per als nostres alumnes, per exemple.
Si faig una comparació entre els meus coneixements al començament del curs i ara, veig com en aquests moments tinc una percepció més complexa.
El mapa de conceptes realitzat en aquesta activitat entre l'Aprenentatge Significatiu recolzat amb la TE trobo que és senzill però aclaridor i entenedor. Els conceptes que han sorgit no són tots els que surten als materials, però sí són els que surten al meu disseny. És a dir, he intentat inserir només aquells conceptes estretament lligats a la meva activitat.
L'activitat m'agrada molt, personalment. Podria haver estat una mica més creativa. Trobo que és coherent. La sustentació científica és adequada. La planificació és correcte i adaptada als meus alumnes. He sabut identificar el problema de l'aprenent; saber quin tipus de problema era. Potser la presentació podria haver estat més imaginativa.
També he après més opcions de l’apartat “personalitza” de la UOC.
Ara donaria una nota de 10 a la pregunta que demanava que puntués del 0 al 10 “aprenc tant dels companys com dels materials i consultors”. En el seu moment, la vaig puntuar amb un 5.
En quant als debats, si aquests estan estructurats, seguint el model d’argumentació Toulmin, per posar un exemple, aprofites més el que els teus companys et volen dir. Aprens a raonar millor. I és més motivador.
Crec que els mapes de conceptes poden ser útils per aprendre i avaluar l’aprenentatge. Podem veure les relacions que fem i com unim els conceptes. Cal que hi hagi un conflicte cognitiu per assimilar el nou contingut. El compromís conceptual és la situació prèvia davant l'experiència anterior."Els aprenents manifesten de forma natural una certa força,... i compromís amb les concepcions que posseeixen;és més fàcil que canviar .Interactuen amb la informació que és comprensible,... a la llum de les teories existents. El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu. Els educadors podem impulsar un alt compromís cognitiu dels estudiants que veuen la necessitat de canviar els seus models conceptuals del món. Es descriu com poden usar l'ordinador per a construir els seus propis models del món; per mitjà de la construcció, es comprometen de forma necessàriament cognitiva." (pac 2.1)Al voltant del disseny de situacions d'entorns d'aprenentatge en línia he après que hi han diferents tipus de problemes i que s'han d'ensenyar de forma diferent perquè requereixen un procés de pensament diferent.
Afirmo que s’ha produït un canvi conceptual al llarg d’aquest semestre.
Proposo una qualificació de B ja que és la qualificació que m'acompanya durant tot el semestre. Potser podria haver fet més i millor, però només amb més temps del que he gaudit. L'esforç ha estat fort i continuu
La veritat accés que mai m'he sentit massa amic de les TIC i molt menys de les seves aplicacions en educació ja que moltes vegades m'han semblat superficials, però és cert que ara penso que un dels objectius de la Tecnologia Educativa és ajudar-nos a reflexionar sobre quin serà el millor recurs tecnològic i educatiu per als nostres alumnes, per exemple.
Si faig una comparació entre els meus coneixements al començament del curs i ara, veig com en aquests moments tinc una percepció més complexa.
El mapa de conceptes realitzat en aquesta activitat entre l'Aprenentatge Significatiu recolzat amb la TE trobo que és senzill però aclaridor i entenedor. Els conceptes que han sorgit no són tots els que surten als materials, però sí són els que surten al meu disseny. És a dir, he intentat inserir només aquells conceptes estretament lligats a la meva activitat.
L'activitat m'agrada molt, personalment. Podria haver estat una mica més creativa. Trobo que és coherent. La sustentació científica és adequada. La planificació és correcte i adaptada als meus alumnes. He sabut identificar el problema de l'aprenent; saber quin tipus de problema era. Potser la presentació podria haver estat més imaginativa.
També he après més opcions de l’apartat “personalitza” de la UOC.
Ara donaria una nota de 10 a la pregunta que demanava que puntués del 0 al 10 “aprenc tant dels companys com dels materials i consultors”. En el seu moment, la vaig puntuar amb un 5.
En quant als debats, si aquests estan estructurats, seguint el model d’argumentació Toulmin, per posar un exemple, aprofites més el que els teus companys et volen dir. Aprens a raonar millor. I és més motivador.
Crec que els mapes de conceptes poden ser útils per aprendre i avaluar l’aprenentatge. Podem veure les relacions que fem i com unim els conceptes. Cal que hi hagi un conflicte cognitiu per assimilar el nou contingut. El compromís conceptual és la situació prèvia davant l'experiència anterior."Els aprenents manifesten de forma natural una certa força,... i compromís amb les concepcions que posseeixen;és més fàcil que canviar .Interactuen amb la informació que és comprensible,... a la llum de les teories existents. El canvi conceptual requereix un alt compromís cognitiu. Els educadors podem impulsar un alt compromís cognitiu dels estudiants que veuen la necessitat de canviar els seus models conceptuals del món. Es descriu com poden usar l'ordinador per a construir els seus propis models del món; per mitjà de la construcció, es comprometen de forma necessàriament cognitiva." (pac 2.1)Al voltant del disseny de situacions d'entorns d'aprenentatge en línia he après que hi han diferents tipus de problemes i que s'han d'ensenyar de forma diferent perquè requereixen un procés de pensament diferent.
Afirmo que s’ha produït un canvi conceptual al llarg d’aquest semestre.
Proposo una qualificació de B ja que és la qualificació que m'acompanya durant tot el semestre. Potser podria haver fet més i millor, però només amb més temps del que he gaudit. L'esforç ha estat fort i continuu
Miniprojecte: “Atenció a la diversitat a l'aula d'Educació Infantil”
INTRODUCCIÓ
En aquest primer apartat parlaré de la intervenció portada a terme, del centre on he fet les pràctiques, quines han estat les prioritats d’estudi, els alumnes amb els quals he treballat,…
El títol proposat per l’informe que descriu l’activitat que he portat a terme a l’escola és “Atenció a la diversitat a l'aula d'Educació Infantil” i el subtítol és “Elaboració de activitats per proporcionar ajuda als nens/es que assisteixen a l'Escola Infantil amb necessitats especials”. Es tracta d’una intervenció didàctica en el context de l'Escola Infantil de suport a dos alumnes amb necessitats especials per tal de proporcionant-los nous materials, metodologies i estratègies per a la millora dels seus aprenentatges.
El concepte de diversitat remet al fet que cada alumne té unes necessitats educatives pròpies i específiques, i que per a satisfer-les cal una atenció educativa individualitzada, una ajuda pedagògica determinada. Practicar un ensenyament atent a la diversitat significa planificar, desenvolupar i avaluar una acció educativa que s’ajusti a les característiques individuals i socials de tots els alumnes de manera que els permeti realitzar aprenentatges significatius dels diferents tipus de continguts que s’ensenyen i assolir un desenvolupament equilibrat de les diferents capacitats que configuren la identitat personal i cultural. La definició d’aquest concepte de diversitat s’ha tingut en compte a l’hora d’intervenir amb els dos alumnes en qüestió.
El centre que he escollit és el centre en el qual treballo. Una escola privada on hi assisteixen alumnes d'Educació Infantil. El nom de l’escola és Gan Sulamot i es troba a la ciutat de Yaffo, propera a la ciutat israeliana de Tel Aviv. És un centre privat d'Educació Infantil amb un total de vint i cinc alumnes de 0 a 3 anys, tots de religió jueva.
La finalitat que persegueixo en l’elaboració d'aquest Miniprojecte té a veure amb conèixer quina és la situació d’aquests alumnes, valorar-la i intentar que millorin en els seus aprenentatges, tot proposant-los les ajudes que es considerin més adequades.
Abans de dur a terme qualsevol tipus d’intervenció amb els alumnes, cal dir que el procés d'identificació i avaluació de les necessitats educatives especials ha d'aportar informació respecte dels elements personals i materials que prenen part en la interacció i la relació que s'hi estableix. Interessa doncs, explorar les condicions personals dels alumnes, la naturalesa de les experiències que se li brinden en l'àmbit escolar i familiar i sobretot el tipus de relació que s'estableix entre els dos pols de la interacció.
Els agents educatius objecte de la intervenció duta a terme són els diferents alumnes, especialment el dos que tenen necessitats educatives especials.
Característiques personals de Itamar i Mayan
Els psicopedagogs externs que treballen personalment amb Itamar i Mayan opinen, així com la psicopedagoga del nostre centre, que és molt possible que Itamar i Mayan pateixin casos de dispraxia encara que evidentment són molt joves per ser diagnosticats. La dispraxia és un desordre neurològic crònic que apareix durant la primera infància i que afecta a la capacitat de moviment i a la coordinació dels infants. Diferents àrees de desenvolupament es poden veure afectades per la dispraxia i aquests efectes continuaran durant la vida adulta tenint en compte que és una condició crònica que només pot ser tractada per mitja de la constant estimulació. Normalment diferents estratègies són desenvolupades per intervenir amb aquests alumnes ja que la dispraxia afecta a diferents àrees de desenvolupament.
Dificultats que comparteixen Mayan i Itamar.
La dispraxia pot afectar el desenvolupament de les habilitats lingüístiques o fonològiques en efecte Itamar i Mayan manifesten:
- Dificultats per controlar els òrgans relatius a la parla.
- Dificultats de pronunciació.
- Dificultats per controlar la respiració.
- Dificultats per menjar.
- Desenvolupament lent del llenguatge.
La dispraxia pot afectar el desenvolupament de l'aparell motor fi. En efecte trobem en els nostres infants les següents dificultats:
- Dificultats per coordinar els moviments de les mans i dels dits.
- Dificultats per controlar moviments bàsics.
També trobem dificultats típiques d'un quadre d'alumne amb dispraxia en els nostres alumnes en relació al control del seu cos.
- Retard en el desenvolupament de la capacitat de caminar.
- Poca coordinació dels moviments del cos.
- Dificultats per recordar seqüències relatives al moviment del cos.
- Dificultats relacionades amb la percepció del seu cos.
- Problemes per fer-se conscients de la dimensió espacial.
Finalment vull senyalar que degut al retard en el desenvolupament lingüístic dels nostres Itamar i Mayan els seus jocs simbòlics són, pobres en el cas de Itamar, i pràcticament inexistents en el cas de Mayan.
Això també fa que el seu interès pels jocs que compartim amb els altres nens sigui pobre ja que es troben en un nivell de desenvolupament lingüístic diferent. Degut a les seves característiques especials el seu interès per les activitats que realitzem és baix i en conseqüència el seu desenvolupament es retarda encara més. Aquest és el problema central sobre el que hem tractat d'actuar en aquest petit projecte.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÈS SEGUIT
L'objectiu del miniprojecte consistia en partir d'un problema significatiu i quotidià que motivés als alumnes a actuar i dirigir el procés de resolució de problemes i l'aprenentatge significatiu. Un problema per treballar la seva resolució amb l’objectiu d’aconseguir l’aprenentatge significatiu en una situació organitzada d’ensenyament aprenentatge mediat per les TIC.
Els motius que m’han portat a escollir aquest àmbit per treballar aquesta activitat han estat motius personals i professionals. D’una banda, dir que com a mestre d’educació Infantil, i com a tal exerceixo, vaig pensar que treballar en aquest àmbit em seria d’utilitat de cara a la meva tasca educadora diària. Vaig pensar que seria positiu aprofitar el meu treball per millorar situacions o problemes existents a la meva pròpia escola degut a que en aquest àmbit conec realment la situació educativa dels alumnes i les seves necessitats.
Els aprenents són un grup de deu nens d'Educació Infantil entre dos i tres anys i especialment dos nens de tres anys amb dispraxia escolaritzats a una escola d'educació infantil ordinària en la qual treballo. Degut a les seves característiques necessiten suport en relació als aprenentatges degut a diverses característiques que ja hem espemtat.
La nostra escola és a Yaffo una ciutat molt propera a la ciutat de Tel Aviv a l'Estat d'Israel. L'escola es de tradició jueva amb alumnes d'un nivell soci-econòmic mitja-alt. Es el meu lloc de treball des de fa dos anys.
El context on sorgeix el problema són les jornades ordinàries de la nostre escola d'educació infantil. Sabem que tenim tres alumnes amb unes característiques especials i que per tant tenen necessitats especials. Tractem de donar una atenció individualitzada a cada alumne segons les seves necessitats i és evident la necessitat d'una actuació en aquest camp particular.
En el marc de l’escola d’educació infantil treballem el coneixement dels objectes que configuren la realitat quotidiana dels nostres alumnes i les diferents associacions bàsiques i necessàries que hem de fer amb aquests conceptes. A partir de les activitats habituals amb les que treballem diàriament hem constatat que els nostres nens amb problemes motors i de desenvolupament causats per la dispraxia no saben quin soroll fan alguns objectes que els seus companys si coneixen i d’aquí aquest projecte.
El problema que es planteja és clar, l’objectiu està ben definit. A més a més, requereix un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible, posseeixen respostes correctes i convergents, i tenen un procés de solució clar.
Pel que fa la complexitat, ens trobem davant d’un problema que no és massa complex. El tema és força concret i les funcions i variables que actuen en el problema són poques, el que intentarem serà que estigui ben estructurat per tal que sigui més senzill de resoldre’l. Tot i així, pot anar variant al llarg del procés.
Pel que fa la especificitat de camp, dir que cal potenciar les habilitats adequades per tal de poder solucionar el problema de manera òptima.
D’acord amb les competències que s’han d’adquirir a l’etapa d’educació infantil el nostre treball te com a objectius:
Competències comunicatives:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Treballar la capacitat comunicativa i lingüística.
Competències metodològiques:
Utilitzar les noves tecnologies amb l’ajuda d’un adult.
Competències personals:
Competència d'autonomia i iniciativa personal
Adquirir habilitats que permetin a l’alumne aprendre de forma autònoma sempre en funció de les seves capacitats.
Competències específiques centrades a conviure i habitar el món
Competència en el coneixement i la interacció amb el món.
DISSENY DE L'ACTIVITAT
La nostre jornada lectiva esta ben estructurada i cada segment temporal del dia té la seva funció. Sempre tenint en compte les necessitats emotives, afectives, psicològiques i físiques els nostres nens es dediquen a diferents activitats per tal de fer el dia plaent, interessant i profitós tant per ells com pels educadors que treballem amb ells. Aquestes necessitats i les activitats adients tenen a veure per exemple amb la necessitat d'adaptació diària dels nens davant les dificultats que produeix el fet de separar-se dels seus pares. Aquesta necessitat, només per posar un exemple, és molt més profunda el diumenge, primer dia laboral de la setmana a Israel i a la cultura jueva, que el dijous.
La nostra activitat estava pensada per portar-se a terme a las 11 del mati, just després d'aquest segment destinat a l'adaptació i una vegada finalitzat el primer àpat del dia el qual té lloc a les 10.30 aproximadament.
A les 11 és el moment en el qual tenim tots,tant educadors com educands, més energies, és quan estem més disposats a treballar i quan tenim una actitud mes oberta.
Aquest és el segment en el qual treballem normalment continguts curriculars. Molts d'aquest continguts estan centrats en la introducció de vocabulari, treball relacionat amb valors ecològics molt en sintonia amb la filosofia educativa de l'escola, comprensió de situacions habituals de la vida del nostres alumnes i adquisició d'hàbits de respecte al altres. En moltes ocasions utilitzant la musica com a mitja educatiu i transmissor de coneixements, també utilitzem mitjans més verbals. Especialment la lectura conjunta de llibres. El problema es pot detectar fàcilment durant aquestes lectures conjuntes de llibres.
Itamar i Mayan es mostren especialment reticents a treballar amb nosaltres quan iniciem aquest tipus de treball conjunt. El material bibliogràfic i les lectures conjuntes no resulten suficientment interessants per l'Itamar i la Mayan. Aquest suport no és suficientment atractiu. Tota l'activitat acaba sent sovint massa verbal i aquests dos alumnes perden interès.
En conseqüència vam pensar en treballar amb un material didàctic que no fos tan verbal i que pogués cridar l'atenció dels nostres alumnes amb més forca. Sense dubte vam pensar en materials audiovisuals molt més en contacte amb la cultura actual i vam pensar en projectar-los sobre els murs de la nostre escola amb la garantia de produir un impacte molt més gran.
Vam utilitzar materials audiovisuals d'una artista israeliana molt coneguda per diferents generacions d'israelians anomenada Ofra Jaza. Aquesta persona va treballar molt aquest tipus de materials durant els anys noranta i que a més és un referent per la generació dels pares dels nostres alumnes i va tenir una gran acceptació. Es tractava d'utilitzar aquests materials per tal de relacionar conceptes molt freqüents i interessants en la vida dels nostres alumnes ( Com son els animals i objectes interessants que trobem al carrer com són els cotxes, els tractors...) i relacionar-los amb els efectes sonors que tenen.
L'objectiu era aconseguir interioritzar el nom d'aquests objectes i el soroll que realitzen incrementant el nombre d'ítems per tal d'aconseguir una millora del nostre vocabulari gradual.
Els coneixements dels nostres alumnes era divers en relació al seu vocabulari així com el coneixement dels efectes del objectes però Itamar i Mayan presentaven un clar endarreriment. Aconseguir un coneixement total de tots els alumnes implicats era el nostre objectiu principal a més de la millora d'autoestima que preteníem, en especial per aquests dos alumnes.
Els continguts s'estructuraven al voltant d'aquestes preguntes fonamentals:
Els objectes de cada dia. Quins són? Presentació de materials relacionats amb projector.
Què son?
Quin soroll fan?
Relacionem cada objecte amb el seu so.
I a partir d'elles hem tractat de produir un aprenentatge significatiu.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
Durant un mes hem treballant durant 30 minuts al voltant d'aquestes preguntes. Les preguntes eren formulaven després de veure els vídeos esmentats i mitjançant preguntes directes. Les respostes eren afirmades o negades pel conjunt dels alumnes. Els conceptes i el numero de conceptes han anat creixent progressivament a mesura que eren dominats i més tard els alumnes es feien preguntes els uns als altres.
Durant la primera setmana els conceptes van ser: Lleó, cotxe, gos, cat, tractor, cavall, camió, mar, cargol.
Durant la segona setmana vam afegir els conceptes: Vaca, ocell, mussol, ambulància, ase i porc.
Durant la tercera setmana vam afegir els conceptes: Tigre, balena, cotxe de policia i mico.
Durant la tercera setmana vam jugar amb els conceptes, explicant petites histories i tractant de propiciar converses entre els nens al voltant dels conceptes dominats. Aquest treball que vam denominar l'Història, “Ha sipur” en hebreu ha tingut una gran importancia ja que per nosaltres era molt important
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Per a dur a terme aquesta activitat ens basarem en la concepció constructivista de l'ensenyament. El constructivisme parteix dels supòsits següents (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
1. El coneixement es construeix. Les persones donen sentit al seu món i tot allò amb el que mantenen un contacte construint representacions mentals d’aquest món. En aquest cas, els alumnes construeixen les seves pròpies interpretacions mitjançant l’activitat per tal de poder crear models mentals
2. La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment. El procés d’elaboració del sentit té com resultat un coneixement que és únic a la persona, ja que es basa en un conjunt d’experiències úniques que han produït una combinació de creences sobre el món també única. Un principi important és que el coneixement no és una entitat externa que es troba en el món físic i que ha de ser adquirida o transmesa.
3. El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. A través de la interacció amb la resta de companys es podran anar adquirint nous coneixements.
4. Així doncs, el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants. Amb l’activitat, es procurarà donar sentit a aquells conceptes que tinguin més significat per a ells. Procurarem que les idees i els coneixements que aprenguin el s puguin desenvolupar en altres contextos.
5. El significat es negocia de forma social. El diàleg és una part important per tal de construir coneixement amb els altres.
MAPA DE CONCEPTES
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Avaluació inicial. En un primer moment, vam avaluar els coneixements previs que tenien els alumnes en relació als continguts que treballarem.
Avaluació sumativa. Al llarg del procés al final del primer mes, a través de la observació sistemàtica hem avaluant el progrés dels alumnes en relació a la assimilació dels diferents coneixements associatius.
Avaluació final. Hem avaluarem la assimilació dels coneixements associatius en els alumnes i els aspectes millorables de tot el proces per tal de repetir l'experiència en el futur.
AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE ACONSEGUIT
Des del nostre punt de vista i tenint en compte els criteris d'avaluació considerem l'avaluació de l'aprenentatge aconseguit molt bona en totes les seves fases: inicial, continua i final. Expliquem el perquè analitzant cada criteri d'avaluació:
• Reconèixer i explicar, recollint dades, les relacions entre els conceptes i els efectes que produeixen. Tots els nostres alumnes ho han aconseguit, especialment aquells que podrien tenir més dificultats i pels qual estava pensada l'activitat.
• Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de la recerca d'informació i la contrastació de diferents fonts.
• Produir una millora en el autoconcepte dels nostres alumnes per mitja de la consciencia de l'aprenentatge i presentar aquest aprenentatge com una activitat divertida i agradable.
AVALUACIÓ DEL DISSENY
Partint que el disseny es fonamenta sobre una base constructivista que fomenta un aprenentatge significatiu i col·laboratiu mediat per les TIC, avaluem el miniprojecte com a un disseny força motivador pels alumnes i adequat a les seves edats partint de la curiositat dels propis alumnes per aprofundir més en el tema. El nostre paper com a guia o mediador del procés d’aprenentatge és clau a l'hora d'avaluar el projecte en un procés constructiu ja que és la que orienta l'activitat cap als objectius proposats, motiva als alumnes, ajuda a resoldre les dificultats, estimula l'aprenentatge crític i reflexiu i possibilita la construcció d'un canvi conceptual. L’ús de les TIC ha fet possible tot l’aprenentatge significatiu i ha estat generadora de gran interès i motivació pels alumnes. En el procés d’aprendre també és important el temps que s’ha dedicat a ensenyar l’alumnat a prendre consciència dels propis aprenentatges, de manera que els puguin recordar quan els necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i les habilitats que capacitin les nenes i nens a actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos. Vull destacar també la importància de l'avaluació pròpia del desenvolupament dels seus coneixements que els educands fan cada dia en el segment indicat per la nostre activitat. El fet de poder comprovar com el seu nivell de coneixements creix funciona com un gran té efectes immediats i molt visibles, en especial per l'Itamar i la Mayan. Em pogut comprovar com aquesta autovaloració continua fomenta l'autoestima i la confiança en un mateix.
CONCLUSIONS
El fet de treballar activitats a partir de problemes significatius quotidians i propers a l'alumne és clau en el procés d'ensenyament aprenentatge. Quan l’aprenentatge és significatiu permet a l'alumne construir els seus propis coneixements, treballant de forma activa, independentment i col·laborativa i amb la mestra com a guia fomentant així la reflexió. Pot semblar que aquestes directrius pedagògiques no són funcionals durant l'Educació Infantil però hem comprovat com no és així. El nostre treball s'adapta als interessos dels nostres alumnes, als objectes que formen el seu nostre medi més significatiu i, potser el treball conceptual més important i difícil que fem durant la nostre vida, encara que sigui el primer, és nombrar els objectes i dotar-los de efectes, com són els sons que emeten. Així, l'activitat ha resultat del tot motivadora i especialment interessant per als nens i nenes obtenint uns resultats realment positius tant pel que fa al canvi conceptual experimentat en els alumnes i la seva implicació (nous conceptes adquirits, aprenentatge amb recursos TIC) com pel que fa al propi disseny del miniprojecte que vam realitzar. El treball ha obtingut els seus fruits.
Per últim voldríem destacar el fet de no rendir-nos mai davant les adversitats que puguin sorgir. Cal esforçar-nos sempre, lluitar, ser cercadors de solucions... Perquè trobar solucions a problemes educatius és l'objectiu de la nostra vida professional i quan això té lloc trobem el més gran dels tresors, la satisfacció personal.
En aquest primer apartat parlaré de la intervenció portada a terme, del centre on he fet les pràctiques, quines han estat les prioritats d’estudi, els alumnes amb els quals he treballat,…
El títol proposat per l’informe que descriu l’activitat que he portat a terme a l’escola és “Atenció a la diversitat a l'aula d'Educació Infantil” i el subtítol és “Elaboració de activitats per proporcionar ajuda als nens/es que assisteixen a l'Escola Infantil amb necessitats especials”. Es tracta d’una intervenció didàctica en el context de l'Escola Infantil de suport a dos alumnes amb necessitats especials per tal de proporcionant-los nous materials, metodologies i estratègies per a la millora dels seus aprenentatges.
El concepte de diversitat remet al fet que cada alumne té unes necessitats educatives pròpies i específiques, i que per a satisfer-les cal una atenció educativa individualitzada, una ajuda pedagògica determinada. Practicar un ensenyament atent a la diversitat significa planificar, desenvolupar i avaluar una acció educativa que s’ajusti a les característiques individuals i socials de tots els alumnes de manera que els permeti realitzar aprenentatges significatius dels diferents tipus de continguts que s’ensenyen i assolir un desenvolupament equilibrat de les diferents capacitats que configuren la identitat personal i cultural. La definició d’aquest concepte de diversitat s’ha tingut en compte a l’hora d’intervenir amb els dos alumnes en qüestió.
El centre que he escollit és el centre en el qual treballo. Una escola privada on hi assisteixen alumnes d'Educació Infantil. El nom de l’escola és Gan Sulamot i es troba a la ciutat de Yaffo, propera a la ciutat israeliana de Tel Aviv. És un centre privat d'Educació Infantil amb un total de vint i cinc alumnes de 0 a 3 anys, tots de religió jueva.
La finalitat que persegueixo en l’elaboració d'aquest Miniprojecte té a veure amb conèixer quina és la situació d’aquests alumnes, valorar-la i intentar que millorin en els seus aprenentatges, tot proposant-los les ajudes que es considerin més adequades.
Abans de dur a terme qualsevol tipus d’intervenció amb els alumnes, cal dir que el procés d'identificació i avaluació de les necessitats educatives especials ha d'aportar informació respecte dels elements personals i materials que prenen part en la interacció i la relació que s'hi estableix. Interessa doncs, explorar les condicions personals dels alumnes, la naturalesa de les experiències que se li brinden en l'àmbit escolar i familiar i sobretot el tipus de relació que s'estableix entre els dos pols de la interacció.
Els agents educatius objecte de la intervenció duta a terme són els diferents alumnes, especialment el dos que tenen necessitats educatives especials.
Característiques personals de Itamar i Mayan
Els psicopedagogs externs que treballen personalment amb Itamar i Mayan opinen, així com la psicopedagoga del nostre centre, que és molt possible que Itamar i Mayan pateixin casos de dispraxia encara que evidentment són molt joves per ser diagnosticats. La dispraxia és un desordre neurològic crònic que apareix durant la primera infància i que afecta a la capacitat de moviment i a la coordinació dels infants. Diferents àrees de desenvolupament es poden veure afectades per la dispraxia i aquests efectes continuaran durant la vida adulta tenint en compte que és una condició crònica que només pot ser tractada per mitja de la constant estimulació. Normalment diferents estratègies són desenvolupades per intervenir amb aquests alumnes ja que la dispraxia afecta a diferents àrees de desenvolupament.
Dificultats que comparteixen Mayan i Itamar.
La dispraxia pot afectar el desenvolupament de les habilitats lingüístiques o fonològiques en efecte Itamar i Mayan manifesten:
- Dificultats per controlar els òrgans relatius a la parla.
- Dificultats de pronunciació.
- Dificultats per controlar la respiració.
- Dificultats per menjar.
- Desenvolupament lent del llenguatge.
La dispraxia pot afectar el desenvolupament de l'aparell motor fi. En efecte trobem en els nostres infants les següents dificultats:
- Dificultats per coordinar els moviments de les mans i dels dits.
- Dificultats per controlar moviments bàsics.
També trobem dificultats típiques d'un quadre d'alumne amb dispraxia en els nostres alumnes en relació al control del seu cos.
- Retard en el desenvolupament de la capacitat de caminar.
- Poca coordinació dels moviments del cos.
- Dificultats per recordar seqüències relatives al moviment del cos.
- Dificultats relacionades amb la percepció del seu cos.
- Problemes per fer-se conscients de la dimensió espacial.
Finalment vull senyalar que degut al retard en el desenvolupament lingüístic dels nostres Itamar i Mayan els seus jocs simbòlics són, pobres en el cas de Itamar, i pràcticament inexistents en el cas de Mayan.
Això també fa que el seu interès pels jocs que compartim amb els altres nens sigui pobre ja que es troben en un nivell de desenvolupament lingüístic diferent. Degut a les seves característiques especials el seu interès per les activitats que realitzem és baix i en conseqüència el seu desenvolupament es retarda encara més. Aquest és el problema central sobre el que hem tractat d'actuar en aquest petit projecte.
DESCRIPCIÓ DEL PROCÈS SEGUIT
L'objectiu del miniprojecte consistia en partir d'un problema significatiu i quotidià que motivés als alumnes a actuar i dirigir el procés de resolució de problemes i l'aprenentatge significatiu. Un problema per treballar la seva resolució amb l’objectiu d’aconseguir l’aprenentatge significatiu en una situació organitzada d’ensenyament aprenentatge mediat per les TIC.
Els motius que m’han portat a escollir aquest àmbit per treballar aquesta activitat han estat motius personals i professionals. D’una banda, dir que com a mestre d’educació Infantil, i com a tal exerceixo, vaig pensar que treballar en aquest àmbit em seria d’utilitat de cara a la meva tasca educadora diària. Vaig pensar que seria positiu aprofitar el meu treball per millorar situacions o problemes existents a la meva pròpia escola degut a que en aquest àmbit conec realment la situació educativa dels alumnes i les seves necessitats.
Els aprenents són un grup de deu nens d'Educació Infantil entre dos i tres anys i especialment dos nens de tres anys amb dispraxia escolaritzats a una escola d'educació infantil ordinària en la qual treballo. Degut a les seves característiques necessiten suport en relació als aprenentatges degut a diverses característiques que ja hem espemtat.
La nostra escola és a Yaffo una ciutat molt propera a la ciutat de Tel Aviv a l'Estat d'Israel. L'escola es de tradició jueva amb alumnes d'un nivell soci-econòmic mitja-alt. Es el meu lloc de treball des de fa dos anys.
El context on sorgeix el problema són les jornades ordinàries de la nostre escola d'educació infantil. Sabem que tenim tres alumnes amb unes característiques especials i que per tant tenen necessitats especials. Tractem de donar una atenció individualitzada a cada alumne segons les seves necessitats i és evident la necessitat d'una actuació en aquest camp particular.
En el marc de l’escola d’educació infantil treballem el coneixement dels objectes que configuren la realitat quotidiana dels nostres alumnes i les diferents associacions bàsiques i necessàries que hem de fer amb aquests conceptes. A partir de les activitats habituals amb les que treballem diàriament hem constatat que els nostres nens amb problemes motors i de desenvolupament causats per la dispraxia no saben quin soroll fan alguns objectes que els seus companys si coneixen i d’aquí aquest projecte.
El problema que es planteja és clar, l’objectiu està ben definit. A més a més, requereix un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible, posseeixen respostes correctes i convergents, i tenen un procés de solució clar.
Pel que fa la complexitat, ens trobem davant d’un problema que no és massa complex. El tema és força concret i les funcions i variables que actuen en el problema són poques, el que intentarem serà que estigui ben estructurat per tal que sigui més senzill de resoldre’l. Tot i així, pot anar variant al llarg del procés.
Pel que fa la especificitat de camp, dir que cal potenciar les habilitats adequades per tal de poder solucionar el problema de manera òptima.
D’acord amb les competències que s’han d’adquirir a l’etapa d’educació infantil el nostre treball te com a objectius:
Competències comunicatives:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Treballar la capacitat comunicativa i lingüística.
Competències metodològiques:
Utilitzar les noves tecnologies amb l’ajuda d’un adult.
Competències personals:
Competència d'autonomia i iniciativa personal
Adquirir habilitats que permetin a l’alumne aprendre de forma autònoma sempre en funció de les seves capacitats.
Competències específiques centrades a conviure i habitar el món
Competència en el coneixement i la interacció amb el món.
DISSENY DE L'ACTIVITAT
La nostre jornada lectiva esta ben estructurada i cada segment temporal del dia té la seva funció. Sempre tenint en compte les necessitats emotives, afectives, psicològiques i físiques els nostres nens es dediquen a diferents activitats per tal de fer el dia plaent, interessant i profitós tant per ells com pels educadors que treballem amb ells. Aquestes necessitats i les activitats adients tenen a veure per exemple amb la necessitat d'adaptació diària dels nens davant les dificultats que produeix el fet de separar-se dels seus pares. Aquesta necessitat, només per posar un exemple, és molt més profunda el diumenge, primer dia laboral de la setmana a Israel i a la cultura jueva, que el dijous.
La nostra activitat estava pensada per portar-se a terme a las 11 del mati, just després d'aquest segment destinat a l'adaptació i una vegada finalitzat el primer àpat del dia el qual té lloc a les 10.30 aproximadament.
A les 11 és el moment en el qual tenim tots,tant educadors com educands, més energies, és quan estem més disposats a treballar i quan tenim una actitud mes oberta.
Aquest és el segment en el qual treballem normalment continguts curriculars. Molts d'aquest continguts estan centrats en la introducció de vocabulari, treball relacionat amb valors ecològics molt en sintonia amb la filosofia educativa de l'escola, comprensió de situacions habituals de la vida del nostres alumnes i adquisició d'hàbits de respecte al altres. En moltes ocasions utilitzant la musica com a mitja educatiu i transmissor de coneixements, també utilitzem mitjans més verbals. Especialment la lectura conjunta de llibres. El problema es pot detectar fàcilment durant aquestes lectures conjuntes de llibres.
Itamar i Mayan es mostren especialment reticents a treballar amb nosaltres quan iniciem aquest tipus de treball conjunt. El material bibliogràfic i les lectures conjuntes no resulten suficientment interessants per l'Itamar i la Mayan. Aquest suport no és suficientment atractiu. Tota l'activitat acaba sent sovint massa verbal i aquests dos alumnes perden interès.
En conseqüència vam pensar en treballar amb un material didàctic que no fos tan verbal i que pogués cridar l'atenció dels nostres alumnes amb més forca. Sense dubte vam pensar en materials audiovisuals molt més en contacte amb la cultura actual i vam pensar en projectar-los sobre els murs de la nostre escola amb la garantia de produir un impacte molt més gran.
Vam utilitzar materials audiovisuals d'una artista israeliana molt coneguda per diferents generacions d'israelians anomenada Ofra Jaza. Aquesta persona va treballar molt aquest tipus de materials durant els anys noranta i que a més és un referent per la generació dels pares dels nostres alumnes i va tenir una gran acceptació. Es tractava d'utilitzar aquests materials per tal de relacionar conceptes molt freqüents i interessants en la vida dels nostres alumnes ( Com son els animals i objectes interessants que trobem al carrer com són els cotxes, els tractors...) i relacionar-los amb els efectes sonors que tenen.
L'objectiu era aconseguir interioritzar el nom d'aquests objectes i el soroll que realitzen incrementant el nombre d'ítems per tal d'aconseguir una millora del nostre vocabulari gradual.
Els coneixements dels nostres alumnes era divers en relació al seu vocabulari així com el coneixement dels efectes del objectes però Itamar i Mayan presentaven un clar endarreriment. Aconseguir un coneixement total de tots els alumnes implicats era el nostre objectiu principal a més de la millora d'autoestima que preteníem, en especial per aquests dos alumnes.
Els continguts s'estructuraven al voltant d'aquestes preguntes fonamentals:
Els objectes de cada dia. Quins són? Presentació de materials relacionats amb projector.
Què son?
Quin soroll fan?
Relacionem cada objecte amb el seu so.
I a partir d'elles hem tractat de produir un aprenentatge significatiu.
SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
Durant un mes hem treballant durant 30 minuts al voltant d'aquestes preguntes. Les preguntes eren formulaven després de veure els vídeos esmentats i mitjançant preguntes directes. Les respostes eren afirmades o negades pel conjunt dels alumnes. Els conceptes i el numero de conceptes han anat creixent progressivament a mesura que eren dominats i més tard els alumnes es feien preguntes els uns als altres.
Durant la primera setmana els conceptes van ser: Lleó, cotxe, gos, cat, tractor, cavall, camió, mar, cargol.
Durant la segona setmana vam afegir els conceptes: Vaca, ocell, mussol, ambulància, ase i porc.
Durant la tercera setmana vam afegir els conceptes: Tigre, balena, cotxe de policia i mico.
Durant la tercera setmana vam jugar amb els conceptes, explicant petites histories i tractant de propiciar converses entre els nens al voltant dels conceptes dominats. Aquest treball que vam denominar l'Història, “Ha sipur” en hebreu ha tingut una gran importancia ja que per nosaltres era molt important
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Per a dur a terme aquesta activitat ens basarem en la concepció constructivista de l'ensenyament. El constructivisme parteix dels supòsits següents (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
1. El coneixement es construeix. Les persones donen sentit al seu món i tot allò amb el que mantenen un contacte construint representacions mentals d’aquest món. En aquest cas, els alumnes construeixen les seves pròpies interpretacions mitjançant l’activitat per tal de poder crear models mentals
2. La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment. El procés d’elaboració del sentit té com resultat un coneixement que és únic a la persona, ja que es basa en un conjunt d’experiències úniques que han produït una combinació de creences sobre el món també única. Un principi important és que el coneixement no és una entitat externa que es troba en el món físic i que ha de ser adquirida o transmesa.
3. El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. A través de la interacció amb la resta de companys es podran anar adquirint nous coneixements.
4. Així doncs, el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants. Amb l’activitat, es procurarà donar sentit a aquells conceptes que tinguin més significat per a ells. Procurarem que les idees i els coneixements que aprenguin el s puguin desenvolupar en altres contextos.
5. El significat es negocia de forma social. El diàleg és una part important per tal de construir coneixement amb els altres.
MAPA DE CONCEPTES
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Avaluació inicial. En un primer moment, vam avaluar els coneixements previs que tenien els alumnes en relació als continguts que treballarem.
Avaluació sumativa. Al llarg del procés al final del primer mes, a través de la observació sistemàtica hem avaluant el progrés dels alumnes en relació a la assimilació dels diferents coneixements associatius.
Avaluació final. Hem avaluarem la assimilació dels coneixements associatius en els alumnes i els aspectes millorables de tot el proces per tal de repetir l'experiència en el futur.
AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE ACONSEGUIT
Des del nostre punt de vista i tenint en compte els criteris d'avaluació considerem l'avaluació de l'aprenentatge aconseguit molt bona en totes les seves fases: inicial, continua i final. Expliquem el perquè analitzant cada criteri d'avaluació:
• Reconèixer i explicar, recollint dades, les relacions entre els conceptes i els efectes que produeixen. Tots els nostres alumnes ho han aconseguit, especialment aquells que podrien tenir més dificultats i pels qual estava pensada l'activitat.
• Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de la recerca d'informació i la contrastació de diferents fonts.
• Produir una millora en el autoconcepte dels nostres alumnes per mitja de la consciencia de l'aprenentatge i presentar aquest aprenentatge com una activitat divertida i agradable.
AVALUACIÓ DEL DISSENY
Partint que el disseny es fonamenta sobre una base constructivista que fomenta un aprenentatge significatiu i col·laboratiu mediat per les TIC, avaluem el miniprojecte com a un disseny força motivador pels alumnes i adequat a les seves edats partint de la curiositat dels propis alumnes per aprofundir més en el tema. El nostre paper com a guia o mediador del procés d’aprenentatge és clau a l'hora d'avaluar el projecte en un procés constructiu ja que és la que orienta l'activitat cap als objectius proposats, motiva als alumnes, ajuda a resoldre les dificultats, estimula l'aprenentatge crític i reflexiu i possibilita la construcció d'un canvi conceptual. L’ús de les TIC ha fet possible tot l’aprenentatge significatiu i ha estat generadora de gran interès i motivació pels alumnes. En el procés d’aprendre també és important el temps que s’ha dedicat a ensenyar l’alumnat a prendre consciència dels propis aprenentatges, de manera que els puguin recordar quan els necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i les habilitats que capacitin les nenes i nens a actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos. Vull destacar també la importància de l'avaluació pròpia del desenvolupament dels seus coneixements que els educands fan cada dia en el segment indicat per la nostre activitat. El fet de poder comprovar com el seu nivell de coneixements creix funciona com un gran té efectes immediats i molt visibles, en especial per l'Itamar i la Mayan. Em pogut comprovar com aquesta autovaloració continua fomenta l'autoestima i la confiança en un mateix.
CONCLUSIONS
El fet de treballar activitats a partir de problemes significatius quotidians i propers a l'alumne és clau en el procés d'ensenyament aprenentatge. Quan l’aprenentatge és significatiu permet a l'alumne construir els seus propis coneixements, treballant de forma activa, independentment i col·laborativa i amb la mestra com a guia fomentant així la reflexió. Pot semblar que aquestes directrius pedagògiques no són funcionals durant l'Educació Infantil però hem comprovat com no és així. El nostre treball s'adapta als interessos dels nostres alumnes, als objectes que formen el seu nostre medi més significatiu i, potser el treball conceptual més important i difícil que fem durant la nostre vida, encara que sigui el primer, és nombrar els objectes i dotar-los de efectes, com són els sons que emeten. Així, l'activitat ha resultat del tot motivadora i especialment interessant per als nens i nenes obtenint uns resultats realment positius tant pel que fa al canvi conceptual experimentat en els alumnes i la seva implicació (nous conceptes adquirits, aprenentatge amb recursos TIC) com pel que fa al propi disseny del miniprojecte que vam realitzar. El treball ha obtingut els seus fruits.
Per últim voldríem destacar el fet de no rendir-nos mai davant les adversitats que puguin sorgir. Cal esforçar-nos sempre, lluitar, ser cercadors de solucions... Perquè trobar solucions a problemes educatius és l'objectiu de la nostra vida professional i quan això té lloc trobem el més gran dels tresors, la satisfacció personal.
jueves, 22 de diciembre de 2011
Materials
Utilitzem també vídeos d'una artista israeliana, Ophra Haza que es àmpliament reconeguda en aquest país. Els materials que va elaborar durant els anys noranta són de gran qualitat i posen en contacte a dues generacions...
http://en.wikipedia.org/wiki/Ofra_Haza
http://www.youtube.com/watch?v=j4ModpSgK7o
FITXA DE DISSENY DEL MINIPROJECTE
TÍTOL DE L’ACTIVITAT. Què és això? i què fa... ???
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I DE LA TECNOLOGIA MEDIADORA
Els aprenents son un grup de tres nens de tres anys amb dispraxia escolaritzats a una escola d'educació infantil ordinària en la qual jo mateix treballo. Degut a les seves característiques necessiten suport en relació als aprenentatges degut a diverses causes. La activitat la faré jo mateix sense la col·laboració especifica dels altres professors.
La tecnologia mediadora seran ordinadors amb connexió a Internet i una càmera digital.
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES.
En el marc de l’escola d’educació infantil treballem el coneixement dels objectes que configuren la realitat quotidiana dels nostres alumnes i les diferents associacions bàsiques i necessàries que hem de fer amb aquests conceptes. A partir de les activitats habituals amb les que treballem diàriament hem constatat que els nostres nens amb problemes motors i de desenvolupament causats per la dispraxia no saben quin soroll fan alguns objectes que els seus companys si coneixen i d’aquí aquest projecte.
El problema que es planteja és clar, l’objectiu està ben definit. A més a més, requereix un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible, posseeixen respostes correctes i convergents, i tenen un procés de solució clar.
Pel que fa la complexitat, ens trobem davant d’un problema que no és massa complex. El tema és força concret i les funcions i variables que actuen en el problema són poques, el que intentarem serà que estigui ben estructurat per tal que sigui més senzill de resoldre’l. Tot i així, pot anar variant al llarg del procés.
Pel que fa la especificitat de camp, dir que cal potenciar les habilitats adequades per tal de poder solucionar el problema de manera òptima.
MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS
Durant les activitats que realitzam durant el dia hi ha un moment determinat en el que treballem els nostres coneixements sobre animals i aquestes activitats van acompanyades de una capsa de material adient. Comprovarem el nivell de coneixement des de les activitats habituals.
A partir d’aquí veurem quina és la necessitat real.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT.
La nostra escola és a Jaffo una ciutat molt propera a la ciutat de Tel Aviv a l'Estat d'Israel. L'escola es de tradició jueva amb alumnes d'un nivell soci-econòmic mitja-alt. Es el meu lloc de treball des de fa dos anys.
El context on sorgeix el problema són les jornades ordinàries de la nostre escola d'educació infantil. Sabem que tenim tres alumnes amb unes característiques especials i que per tant tenen necessitats especials. Tractem de donar una atenció individualitzada a cada alumne segons les seves necessitats i és necessària una actuació en aquest camp particular.
CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS.
Els aprenents són un grup de 3 nens de entre 2 i 3 anys que tenen certes necessitats educatives especials relacionades amb els aprenentatges escolars, i amb aspectes psicomotrius. Encara no s'ha fet un diagnosi ja que són nens molt petits però apunta a que es traca de problemes relacionats amb la dispraxia.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O DEMOSTRAR.
D’acord amb les competències que s’han d’adquirir a l’etapa d’educació infantil el nostre treball te com a objectius:
- Competències comunicatives:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Treballar la capacitat comunicativa i lingüística.
- Competències metodològiques:
Utilitzar les noves tecnologies amb l’ajuda d’un adult.
- Competències personals:
Competència d'autonomia i iniciativa personal
Adquirir habilitats que permetin a l’alumne aprendre de forma autònoma sempre en funció de les seves capacitats.
- Competències específiques centrades a conviure i habitar el món
Competència en el coneixement i la interacció amb el món.
CONTINGUTS.
Els objectes de cada dia. Quins són? Presentació amb power point.
Què son?
Que ens aporten a nosaltres?
Quin soroll fan?
Relacionem cada objecte amb el seu so.
PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
Durant tot el semestre posarem en marxa l'activitat en la franja horària destinada. Aquesta activitat tindrà una duració aproximada de vint minuts al dia i es farà cada dia.
Em de tenir en compte que aquest tipus d'aprenentatges necessiten temps abans de ser avaluades. Després d'un primer mes de treball farem una avaluació sumativa per millorar l'activitat en allò que sigui necessari. Al final del segon mes treure'm conclusions a partir de l'avaluació final.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Per a dur a terme aquesta activitat ens basarem en la concepció constructivista de l’enenyament. El constructivisme parteix dels supòsits següents (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
1. El coneixement es construeix. Les persones donen sentit al seu món i tot allò amb el que mantenen un contacte construint representacions mentals d’aquest món. En aquest cas, els alumnes construeixen les seves pròpies interpretacions mitjançant l’activitat per tal de poder crear models mentals
2. La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment. El procés d’elaboració del sentit té com resultat un coneixement que és únic a la persona, ja que es basa en un conjunt d’experiències úniques que han produït una combinació de creences sobre el món també única. Un principi important és que el coneixement no és una entitat externa que es troba en el món físic i que ha de ser adquirida o transmesa.
3. El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. A través de la interacció amb la resta de companys es podran anar adquirint nous coneixements. El fet de valorar la feina dels companys afavorirà aquesta interacció i aprenentatge entre tots.
4. Així doncs, el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants. Amb l’activitat, es procurarà donar sentit a aquells conceptes que tinguin més significat per a ells. Procurarem que les idees i els coneixements que aprenguin el s puguin desenvolupar en altres contextos.
5. La construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber. En el cas de la nostra activitat, partim del desig i motivació dels alumnes per a dur-la a terme.
6. El significat es negocia de forma social. El diàleg és una part important per tal de construir coneixement amb els altres.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Avaluació inicial. En un primer moment, s’avaluarà els coneixements previs que tenen els alumnes en relació als continguts que treballarem.
Avaluació sumativa. Al llarg del procés al final del primer mes, a través de la observació sistemàtica i la presa de notes, anirem avaluant el progrés dels alumnes en relació a la assimilació dels diferents coneixements associatius.
Avaluació final. Avaluarem la assimilació dels coneixements associatius en els alumnes i els aspectes millorables de tot el proces per tal de repetir l'experiència el semestre vinent.
PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ.
Aquest projecte està emmarcat dins de les activitats generals diàries de l'escola. Aquestes Activitats les portarem a terme durant el segon trimestre del present any lectiu.
DESCRIPCIÓ DELS AGENTS PERSONALS I DE LA TECNOLOGIA MEDIADORA
Els aprenents son un grup de tres nens de tres anys amb dispraxia escolaritzats a una escola d'educació infantil ordinària en la qual jo mateix treballo. Degut a les seves característiques necessiten suport en relació als aprenentatges degut a diverses causes. La activitat la faré jo mateix sense la col·laboració especifica dels altres professors.
La tecnologia mediadora seran ordinadors amb connexió a Internet i una càmera digital.
DESCRIPCIÓ DEL PROBLEMA I LES SEVES CARACTERÍSTIQUES.
En el marc de l’escola d’educació infantil treballem el coneixement dels objectes que configuren la realitat quotidiana dels nostres alumnes i les diferents associacions bàsiques i necessàries que hem de fer amb aquests conceptes. A partir de les activitats habituals amb les que treballem diàriament hem constatat que els nostres nens amb problemes motors i de desenvolupament causats per la dispraxia no saben quin soroll fan alguns objectes que els seus companys si coneixen i d’aquí aquest projecte.
El problema que es planteja és clar, l’objectiu està ben definit. A més a més, requereix un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible, posseeixen respostes correctes i convergents, i tenen un procés de solució clar.
Pel que fa la complexitat, ens trobem davant d’un problema que no és massa complex. El tema és força concret i les funcions i variables que actuen en el problema són poques, el que intentarem serà que estigui ben estructurat per tal que sigui més senzill de resoldre’l. Tot i així, pot anar variant al llarg del procés.
Pel que fa la especificitat de camp, dir que cal potenciar les habilitats adequades per tal de poder solucionar el problema de manera òptima.
MANERA COM ES PLANTEJA EL PROBLEMA ALS APRENENTS
Durant les activitats que realitzam durant el dia hi ha un moment determinat en el que treballem els nostres coneixements sobre animals i aquestes activitats van acompanyades de una capsa de material adient. Comprovarem el nivell de coneixement des de les activitats habituals.
A partir d’aquí veurem quina és la necessitat real.
CONTEXT DE L’ACTIVITAT.
La nostra escola és a Jaffo una ciutat molt propera a la ciutat de Tel Aviv a l'Estat d'Israel. L'escola es de tradició jueva amb alumnes d'un nivell soci-econòmic mitja-alt. Es el meu lloc de treball des de fa dos anys.
El context on sorgeix el problema són les jornades ordinàries de la nostre escola d'educació infantil. Sabem que tenim tres alumnes amb unes característiques especials i que per tant tenen necessitats especials. Tractem de donar una atenció individualitzada a cada alumne segons les seves necessitats i és necessària una actuació en aquest camp particular.
CARACTERÍSTIQUES MÉS IMPORTANTS DELS APRENENTS.
Els aprenents són un grup de 3 nens de entre 2 i 3 anys que tenen certes necessitats educatives especials relacionades amb els aprenentatges escolars, i amb aspectes psicomotrius. Encara no s'ha fet un diagnosi ja que són nens molt petits però apunta a que es traca de problemes relacionats amb la dispraxia.
COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES QUE L’APRENENT HA D’ASSOLIR O DEMOSTRAR.
D’acord amb les competències que s’han d’adquirir a l’etapa d’educació infantil el nostre treball te com a objectius:
- Competències comunicatives:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Treballar la capacitat comunicativa i lingüística.
- Competències metodològiques:
Utilitzar les noves tecnologies amb l’ajuda d’un adult.
- Competències personals:
Competència d'autonomia i iniciativa personal
Adquirir habilitats que permetin a l’alumne aprendre de forma autònoma sempre en funció de les seves capacitats.
- Competències específiques centrades a conviure i habitar el món
Competència en el coneixement i la interacció amb el món.
CONTINGUTS.
Els objectes de cada dia. Quins són? Presentació amb power point.
Què son?
Que ens aporten a nosaltres?
Quin soroll fan?
Relacionem cada objecte amb el seu so.
PREVISIÓ DE LA SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS
Durant tot el semestre posarem en marxa l'activitat en la franja horària destinada. Aquesta activitat tindrà una duració aproximada de vint minuts al dia i es farà cada dia.
Em de tenir en compte que aquest tipus d'aprenentatges necessiten temps abans de ser avaluades. Després d'un primer mes de treball farem una avaluació sumativa per millorar l'activitat en allò que sigui necessari. Al final del segon mes treure'm conclusions a partir de l'avaluació final.
FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA
Per a dur a terme aquesta activitat ens basarem en la concepció constructivista de l’enenyament. El constructivisme parteix dels supòsits següents (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
1. El coneixement es construeix. Les persones donen sentit al seu món i tot allò amb el que mantenen un contacte construint representacions mentals d’aquest món. En aquest cas, els alumnes construeixen les seves pròpies interpretacions mitjançant l’activitat per tal de poder crear models mentals
2. La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment. El procés d’elaboració del sentit té com resultat un coneixement que és únic a la persona, ja que es basa en un conjunt d’experiències úniques que han produït una combinació de creences sobre el món també única. Un principi important és que el coneixement no és una entitat externa que es troba en el món físic i que ha de ser adquirida o transmesa.
3. El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. A través de la interacció amb la resta de companys es podran anar adquirint nous coneixements. El fet de valorar la feina dels companys afavorirà aquesta interacció i aprenentatge entre tots.
4. Així doncs, el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants. Amb l’activitat, es procurarà donar sentit a aquells conceptes que tinguin més significat per a ells. Procurarem que les idees i els coneixements que aprenguin el s puguin desenvolupar en altres contextos.
5. La construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber. En el cas de la nostra activitat, partim del desig i motivació dels alumnes per a dur-la a terme.
6. El significat es negocia de forma social. El diàleg és una part important per tal de construir coneixement amb els altres.
PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ
Avaluació inicial. En un primer moment, s’avaluarà els coneixements previs que tenen els alumnes en relació als continguts que treballarem.
Avaluació sumativa. Al llarg del procés al final del primer mes, a través de la observació sistemàtica i la presa de notes, anirem avaluant el progrés dels alumnes en relació a la assimilació dels diferents coneixements associatius.
Avaluació final. Avaluarem la assimilació dels coneixements associatius en els alumnes i els aspectes millorables de tot el proces per tal de repetir l'experiència el semestre vinent.
PREVISIÓ DE TEMPORITZACIÓ.
Aquest projecte està emmarcat dins de les activitats generals diàries de l'escola. Aquestes Activitats les portarem a terme durant el segon trimestre del present any lectiu.
sábado, 17 de diciembre de 2011
Mapa conceptual i conclusions
A nivell de conceptes s’ha produït un augment de coneixement d’aquests. En la comparació entre els dos mapes conceptuals podem observar com a nivell general, els conceptes bàsics: ciència, tecnologia, societat i educació relacionats entre si apareixen en els dos. En el mapa d’avaluació inicial aquests estan en relació entre ells, en el mapa de conceptes de síntesi final, les interaccions es troben entorn al debat CTS i, entre els diferents conceptes trobem més relacions que mostren com aquests interactuen entre tots ells.
D’altra banda, al llarg de l’estudi del mòdul, la participació en el debat i la lectura de l’article de Domènech i Tirado, reflecteixen un clar augment de coneixement teòric en relació als diferents conceptes. En el mapa de l’avaluació inicial destaca el fet que entorn a cada concepte apareix molt poc relacionat mentre que en el mapa de síntesi final, els conceptes ja es troben amb un nivell de contingut més ampli, cosa que fa evident la conseqüència d’un aprenentatge i adquisició de major competència i coneixement dels diferents conceptes que formen part de l’assignatura.
En relació al concepte de ciència es fa evident en el mapa de síntesi que aquest no té la única funció de generar coneixement per a la posterior aplicació de la tecnologia. És un concepte molt més ampli, que d’una banda interactua de forma directa amb els altres conceptes treballats i es troba en un context social, econòmic, cultural... que cal tenir en compte. En el mapa de l’avaluació inicial, i en referència als meus coneixements inicials, queda en evidència una manca de coneixement de les possibles interaccions i aportacions que la ciència pot realitzar entorn no només a la generació de coneixement per a ser aplicats tecnològicament sinó en molts altres àmbits. Tot i saber que la ciència com a tal, no és únicament el generar coneixement, no vaig saber trobar les possibles relacions amb els altres conceptes més enllà del desenvolupament econòmic i tecnològic.
En relació al concepte de societat en el mapa inicial apareix pràcticament aïllat, li manca la relació tant de continguts com de fonaments teòrics amb un altre concepte, la tecnologia, i la relació de l’organització social d’avui en dia amb aquests dos conceptes. Aspecte molt important per a poder comprendre l’estructura i forma de vida actual, ja sigui des d’un posicionament més sociodeterminista o més tecnodeterminista. Aquest darrer concepte, el de la tecnologia, en l’avaluació inicial també estava mancat de relació directa amb l’àmbit de l’educació. Tot i saber que en els darrers anys hi ha un augment de la tecnologia en les escoles, el mapa mostra com falta contingut i coneixement tècnic per a relacionar aquests dos conceptes. En el mapa de síntesi final, amb l’aparició principalment del concepte de la tecnologia educativa podem veure com aquests dos conceptes es troben vinculats entre ells i també amb els concepte de societat.
A mode de conclusió és fa evident que al llarg del treball de lectura dels diferents materials he après nous coneixements relacionats amb la tecnologia i l’educació, aquests vinculats als conceptes de ciència i societat. Principalment el debat és l’activitat que més m’ha servit per a reflexionar, buscar arguments i contrarguments en relació a aquests. La reflexió d’aquests m’ha permès obrir la meva ment i tenir en compte aspectes importants que moltes vegades havia passat per alt.
D’altra banda, és important destacar l’aproximació a aplicacions tecnològiques a que m’ha donat peu la realització de la primera PAC. Primerament amb la realització del blog personal, ja que he pogut conèixer aquesta aplicació, i saber-la utilitzar, tant per a la creació del meu propi blog com per a comunicar-me i compartir coneixements amb els meus companys a partir d’aquest.
Finalment vull destacar l’aprenentatge de la utilització del programa cmaps per a realitzar la síntesi de conceptes treballats al llarg de la PAC amb el conseqüent aprenentatge de la part més teòrica de l’assignatura.
D’altra banda, al llarg de l’estudi del mòdul, la participació en el debat i la lectura de l’article de Domènech i Tirado, reflecteixen un clar augment de coneixement teòric en relació als diferents conceptes. En el mapa de l’avaluació inicial destaca el fet que entorn a cada concepte apareix molt poc relacionat mentre que en el mapa de síntesi final, els conceptes ja es troben amb un nivell de contingut més ampli, cosa que fa evident la conseqüència d’un aprenentatge i adquisició de major competència i coneixement dels diferents conceptes que formen part de l’assignatura.
En relació al concepte de ciència es fa evident en el mapa de síntesi que aquest no té la única funció de generar coneixement per a la posterior aplicació de la tecnologia. És un concepte molt més ampli, que d’una banda interactua de forma directa amb els altres conceptes treballats i es troba en un context social, econòmic, cultural... que cal tenir en compte. En el mapa de l’avaluació inicial, i en referència als meus coneixements inicials, queda en evidència una manca de coneixement de les possibles interaccions i aportacions que la ciència pot realitzar entorn no només a la generació de coneixement per a ser aplicats tecnològicament sinó en molts altres àmbits. Tot i saber que la ciència com a tal, no és únicament el generar coneixement, no vaig saber trobar les possibles relacions amb els altres conceptes més enllà del desenvolupament econòmic i tecnològic.
En relació al concepte de societat en el mapa inicial apareix pràcticament aïllat, li manca la relació tant de continguts com de fonaments teòrics amb un altre concepte, la tecnologia, i la relació de l’organització social d’avui en dia amb aquests dos conceptes. Aspecte molt important per a poder comprendre l’estructura i forma de vida actual, ja sigui des d’un posicionament més sociodeterminista o més tecnodeterminista. Aquest darrer concepte, el de la tecnologia, en l’avaluació inicial també estava mancat de relació directa amb l’àmbit de l’educació. Tot i saber que en els darrers anys hi ha un augment de la tecnologia en les escoles, el mapa mostra com falta contingut i coneixement tècnic per a relacionar aquests dos conceptes. En el mapa de síntesi final, amb l’aparició principalment del concepte de la tecnologia educativa podem veure com aquests dos conceptes es troben vinculats entre ells i també amb els concepte de societat.
A mode de conclusió és fa evident que al llarg del treball de lectura dels diferents materials he après nous coneixements relacionats amb la tecnologia i l’educació, aquests vinculats als conceptes de ciència i societat. Principalment el debat és l’activitat que més m’ha servit per a reflexionar, buscar arguments i contrarguments en relació a aquests. La reflexió d’aquests m’ha permès obrir la meva ment i tenir en compte aspectes importants que moltes vegades havia passat per alt.
D’altra banda, és important destacar l’aproximació a aplicacions tecnològiques a que m’ha donat peu la realització de la primera PAC. Primerament amb la realització del blog personal, ja que he pogut conèixer aquesta aplicació, i saber-la utilitzar, tant per a la creació del meu propi blog com per a comunicar-me i compartir coneixements amb els meus companys a partir d’aquest.
Finalment vull destacar l’aprenentatge de la utilització del programa cmaps per a realitzar la síntesi de conceptes treballats al llarg de la PAC amb el conseqüent aprenentatge de la part més teòrica de l’assignatura.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)