Strangers no more

Sabeu, la realitat quotidiana i la realitat del conflicte polític entre Israel i Palestina no s'assembla gaire a allò que transmeten els mitjans de comunicació. Es molt més complexe que una historia de bons i dolents però aquests mitjans sempre tracten de simplificar les cosses en funció dels seus interessos, ja siguin a favor o en contra...
Per exemple segurament pocs sabeu que un documental sobre una experiència educativa a Tel Aviv a guanyat un Oscar...

Es una pel·lícula que pot introduir complexitat a la vostra visió de la societat israelí. En el fons la vull posar en aquest blog per tal de demostrar com la informació que ens arriba és partidista i que informació i coneixement son coses molt diferents.




In the heart of Tel Aviv, there is an exceptional school where children from forty-eight different countries and diverse backgrounds come together to learn. Many of the students arrive at Bialik-Rogozin School fleeing poverty, political adversity and even genocide. Here, no child is a stranger.
Strangers No More follows several students’ struggle to acclimate to life in a new land while slowly opening up to share their stories of hardship and tragedy.
With tremendous effort and dedication, the school provides the support these children need to recover from their past. Together, the bond between teacher and student, and amongst the students themselves, enables them to create new lives in this exceptional community.

La pel·lícula es diu “Strangers no more”...

Per més informació:

http://www.strangersnomoremovie.com/

Savoir et pouvoir chez Michel Foucault

M'agradaria aclarir, per si encara no ha quedat clar encara que em sembla que és bastant evident, que no crec en el coneixement entès com una construcció pura i deslligada d'interessos polítics.
El meu pensament accés deutor del pensament del savi francès Michel Foucault. El filosof deia que es el moder el que crea el coneixement i que el coneixement enforteix el Poder.

En aquest text podeu explorar una mica aquestes idees.


La méthode de Foucault se caractérise de manière globale comme un déplacement par rapport à la méthode kantienne traditionnelle qui s'interroge d'abord sur la légitimité des modalités historiques du connaître, puis sur les rapports de pouvoir (ce qui correspond à établir dans un premier temps la phase critique, puis ensuite à s'interroger sur la dimension politique). Foucault propose d'envisager une procédure différente. A la place de prendre comme entrée le problème de la connaissance, il prend celui du pouvoir. Sa méthode consiste ainsi non pas à établir quelles sont les conditions de constitution et de légitimité de toute connaissance possible, mais à déterminer les connexions qui existent entre les mécanismes de coercition et l'élément de connaissance. Foucault cherche ainsi à déterminer, d'une part, ce qui fait que tel élément de savoir puisse prendre des effets de pouvoir une fois qu'il se trouve intégré au sein d'un système qui le qualifie comme vrai, probable, incertain ou faux ; et d'autre part, ce qui fait que tel procédé de pouvoir acquiert les justifications propres à un élément rationnel, calculé et techniquement efficace.

Le plus important dans la méthode foucaldienne est de ne pas commencer par opérer le partage de légitimité, de ne pas assigner le point de l'erreur et de l'illusion que l'on trouve dans la conception kantienne de la critique. A la place, Foucault propose d'utiliser deux mots : savoir et pouvoir. Le savoir concerne toutes les méthodes et les contenus qui sont considérés comme acceptable à un moment donné et dans un domaine défini. Le pouvoir recouvre les mécanismes particuliers qui sont reconnus comme permettant d'induire des comportements ou des discours. Ces deux termes n'ont pas pour fonction de désigner des entités ou des transcendantaux, mais d'opérer une neutralisation quant aux effets de légitimité et une mise en lumière de ce qui les rend, à une certaine époque, acceptables et acceptés.

Le rôle de ces deux termes est donc essentiellement méthodologique : ce ne sont pas des principes généraux de réalité, mais des moyens de sélectionner quel type d'élément est pertinent pour l'analyse. Le principal avantage de cette méthode est d'éviter de faire jouer d'entrée la perspective de légitimation comme le font les termes de connaissance ou de domination. Elle permet également à tout moment de l'analyse, de donner un contenu déterminé et précis : tel élément de savoir, tel élément de pouvoir.

Mais Foucault précise qu'il ne faut pas considérer le savoir et le pouvoir comme des réalités opératoires en elles-mêmes. C'est-à-dire que le passage par le savoir et le pouvoir sont des termes qui constituent une grille d'analyse de la réalité, mais en aucun cas la réalité elle-même. Selon la définition qu'il retient de ces termes, il n'est pas possible de les séparer : il n'y a pas d'un côté du savoir et de l'autre du pouvoir. Un élément de savoir pour être considéré comme tel, doit être conforme à un ensemble de règles et de contraintes caractéristiques (par exemple, tel type de discours à une époque donnée). Il doit également être doté d'effets de coercition ou d'incitation propres à ce qui est catégorisé comme scientifique, seulement rationnel ou de l'ordre de l'opinion. De même, un mécanisme de pouvoir, pour fonctionner, doit se déployer selon des procédures, des instruments, des moyens et des objectifs qui peuvent être validés dans des systèmes plus ou moins cohérents de savoir.

Le pouvoir et le savoir ne sont pas deux entités qui se répriment ou s'abusent l'une l'autre, mais « un nexus » permettant de saisir ce qui constitue l'acceptabilité d'un système, par exemple le système de la maladie mentale, de la pénalité, de la délinquance ou de la sexualité.

Une « analyse du nexus savoir-pouvoir » permet de ressaisir un ensemble dans sa positivité, c'est-à-dire d'accéder à la compréhension du passage de son observabilité empirique à son acceptabilité historique, à l'époque où il devient observable. Cette analyse permet de ressaisir cet ensemble à partir du fait même qu'il est accepté. Ce type de procédure doit parcourir le cycle de la positivité en allant du fait de l'acceptation au système de l'acceptabilité analysé à partir du jeu savoir-pouvoir. Il s'écarte donc du point de vue fondamental de la loi, et c'est cela que Foucault veut surtout éviter en passant à l'extérieur du souci de légitimation propre à la critique kantienne.

AVALUACIÓ INICIAL

Qüestions de desenvolupament breu

1. ¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.
Aquesta pregunta recorda a la pregunta fonamental que va fer l'Acadèmia de les Arts de Dijon al 1750 i que va tractar de respondre Jean-Jacques Rousseau amb el seu Discours sur les sciences et les arts. El savi francès va respondre negativament a la pregunta sobre si el progres de la ciència feia millorar moralment a l'humanitat.
Probablement el progrés científic ha portat amb ell gran prosperitat a una part de l'humanitat, però crec que ha contribuït a aprofundir la distancia entre rics i pobres si ho mirem des de una perspectiva global. Per un altre costat crec que la revolució produïda per les NT no ha estat significativa en relació al coneixement, és significativa en relació a la informació i aquesta petita diferencia fa que les estructures de poder i de dominació hagin sigut reafirmades.

2. ¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?
No crec que hi hagi cap científic realment notable després de Thomas Kuhn i la seva obra L'estructura de les revolucions científiques que defengui la neutralitat ideològica de la ciència. Avui dia es tracta més aviat de tractar de fer explícits els pressupòsits ideològics des dels quals el científic treballa.
Tractaré d'il·lustrar aquestes opinions ja que intueixo poden ser contrariàs a les opinions del nostre consultor. La selecció dels objectes d'estudi o la selecció de preguntes a las que la ciència tracta de donar resposta esta guiada per uns interessos donats que impliquen la no neutralitat ideològica.
L'elaboració d'hipòtesis donades, en el primer moviment del mètode científic, està també guiat per forces subjectives i per tant determinades ideològicament. La selecció de factors que es consideren a priori rellevants per tractar de donar solució a un problema són també determinats subjectivament... i podria donar molts altres exemples. Malauradament el sentit comú diu que l'elaboració de coneixement científic és pur i neutre amb les pernicioses conseqüències socials i polítiques pertinents.

3. Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.
Les TIC son revolucionaries i molt positives per l'optimització dels processos d’ensenyament-aprenentatge en general, però no estic gens d'acord amb la clàusula “qualsevol activitat”. Tots sabem que hi ha moltes coses que són molt necessàries, que cal aprendre i en les que un ordinador... fa nosa.

4. ¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?
Crec que les TIC són una revolució amb majúscules. Jo mateix estic estudiant a una universitat catalana des de Tel Aviv... Això fa nomes deu anys era impossible.


5. Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa
L'objecte d'estudi és allò que s'estudia i la Tecnologia educativa són els mitjans que utilitzem per assolir aquest aprenentatge.

6. Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement
Com a exemple de transmissió de coneixement posaria quan una mare ensenya al seu fill a cordar-se les sabates i com a exemple de construcció de coneixement quan comencem a conèixer a una persona. Quan tractem d'associar les seves reaccions a hipotètics estats mentals i a partir d'aquestes hipòtesis tractem de predir el seu comportament.
7. Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".
Crec que tot coneixement és contextual.

8. ¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)? Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altres mitjans de comunicació teus...?
Ho vaig fer fa temps i crec que es una possibilitat molt útil. La meva relació amb el campus ha millorat i hem sento més còmode.




Situa’t de 0 a 10

TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 8
CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 3
TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 10
DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 1
CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 7
DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 2
TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 5
DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 4
TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 5
DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 5



10. Comenta el teu grau de compromís en relació als coneixements previs que has reflectit en aquest document. Fins a quin punt creus que els defensaries davant d’un tribunal? Creus que poden canviar els teus esquemes en un futur proper?
Els defensaria davant d'un tribunal amb seguretat i desitjo que els meus esquemes es transformin ja que això implicaria aprenentatge.


Conclusions

Quines primeres impressions reps en realitzar aquesta primera activitat?
Bones sensacions. Crec que es una activitat molt interessant i que retracta clarament el nostre punt de partida. L'objectiu és que al final del proces els meus punts de vista i els meus coneixements hagin patit una forta transformació.

Asia i David

Aquest foto la vam treure el passat Purim, una festa jueva molt similar a Carnaval amb Asia, un dels 15 nens que aprenen a la nostre escola. Al Pràcticum estic tractant d'elaborar el PEC de l'escola i no resulta gens fàcil!

Una llicenciatura des de Orient Mitjà

Benvinguts a aquest espai meu i vostre.

M'agradaria que es convertís en un espai de comunicació, informació i debat durant aquests últims mesos d'estudi de la meva Llicenciatura en Psicopedagogia des de Israel. Ara mateix estic fent el Pràcticum al meu lloc de treball a Jaffo a prop de la ciutat de Tel Aviv on sóc mestre d'Educació Infantil i crec que aquesta circumstància és fonamental en relació a les NTIC.
Estic estudiant a més de 4.000 kilòmetres de casa meva i ho faig des de fa ja 4 anys.
No fa tant de temps, quan vaig començar la meva formació universitària (al 2001 vaig començar la Llicenciatura en Filosofia a la Universitat de Barcelona, el semestre que van caure les torres bessones) pensava que pel fet d'estudiar hauria d'estar lligat a un lloc físic donat. Viure a prop de la Universitat, i en el meu cas en el que només podia realment estudiar a nivell universitari en català o en castellà, degut principalment a que mai havia viscut fora, feia evident que per tenir estudis universitaris havia de viure a Barcelona.
Això ha canviat i voldria parlar també, en aquest blog, del lloc on visc i de la seva complexa realitat política, ja que els medis de comunicació no son independents i penso que aquest tipus de testimonis son necessaris per fer-se una idea de la situació política a Israel i Palestina i això és un altre regal que ens han fet les TICS.