Miniprojecte: “Atenció a la diversitat a l'aula d'Educació Infantil”

INTRODUCCIÓ
En aquest primer apartat parlaré de la intervenció portada a terme, del centre on he fet les pràctiques, quines han estat les prioritats d’estudi, els alumnes amb els quals he treballat,…
El títol proposat per l’informe que descriu l’activitat que he portat a terme a l’escola és “Atenció a la diversitat a l'aula d'Educació Infantil” i el subtítol és “Elaboració de activitats per proporcionar ajuda als nens/es que assisteixen a l'Escola Infantil amb necessitats especials”. Es tracta d’una intervenció didàctica en el context de l'Escola Infantil de suport a dos alumnes amb necessitats especials per tal de proporcionant-los nous materials, metodologies i estratègies per a la millora dels seus aprenentatges.
El concepte de diversitat remet al fet que cada alumne té unes necessitats educatives pròpies i específiques, i que per a satisfer-les cal una atenció educativa individualitzada, una ajuda pedagògica determinada. Practicar un ensenyament atent a la diversitat significa planificar, desenvolupar i avaluar una acció educativa que s’ajusti a les característiques individuals i socials de tots els alumnes de manera que els permeti realitzar aprenentatges significatius dels diferents tipus de continguts que s’ensenyen i assolir un desenvolupament equilibrat de les diferents capacitats que configuren la identitat personal i cultural. La definició d’aquest concepte de diversitat s’ha tingut en compte a l’hora d’intervenir amb els dos alumnes en qüestió.
El centre que he escollit és el centre en el qual treballo. Una escola privada on hi assisteixen alumnes d'Educació Infantil. El nom de l’escola és Gan Sulamot i es troba a la ciutat de Yaffo, propera a la ciutat israeliana de Tel Aviv. És un centre privat d'Educació Infantil amb un total de vint i cinc alumnes de 0 a 3 anys, tots de religió jueva.
La finalitat que persegueixo en l’elaboració d'aquest Miniprojecte té a veure amb conèixer quina és la situació d’aquests alumnes, valorar-la i intentar que millorin en els seus aprenentatges, tot proposant-los les ajudes que es considerin més adequades.
Abans de dur a terme qualsevol tipus d’intervenció amb els alumnes, cal dir que el procés d'identificació i avaluació de les necessitats educatives especials ha d'aportar informació respecte dels elements personals i materials que prenen part en la interacció i la relació que s'hi estableix. Interessa doncs, explorar les condicions personals dels alumnes, la naturalesa de les experiències que se li brinden en l'àmbit escolar i familiar i sobretot el tipus de relació que s'estableix entre els dos pols de la interacció.
Els agents educatius objecte de la intervenció duta a terme són els diferents alumnes, especialment el dos que tenen necessitats educatives especials.








Característiques personals de Itamar i Mayan

Els psicopedagogs externs que treballen personalment amb Itamar i Mayan opinen, així com la psicopedagoga del nostre centre, que és molt possible que Itamar i Mayan pateixin casos de dispraxia encara que evidentment són molt joves per ser diagnosticats. La dispraxia és un desordre neurològic crònic que apareix durant la primera infància i que afecta a la capacitat de moviment i a la coordinació dels infants. Diferents àrees de desenvolupament es poden veure afectades per la dispraxia i aquests efectes continuaran durant la vida adulta tenint en compte que és una condició crònica que només pot ser tractada per mitja de la constant estimulació. Normalment diferents estratègies són desenvolupades per intervenir amb aquests alumnes ja que la dispraxia afecta a diferents àrees de desenvolupament.
Dificultats que comparteixen Mayan i Itamar.
La dispraxia pot afectar el desenvolupament de les habilitats lingüístiques o fonològiques en efecte Itamar i Mayan manifesten:
- Dificultats per controlar els òrgans relatius a la parla.
- Dificultats de pronunciació.
- Dificultats per controlar la respiració.
- Dificultats per menjar.
- Desenvolupament lent del llenguatge.
La dispraxia pot afectar el desenvolupament de l'aparell motor fi. En efecte trobem en els nostres infants les següents dificultats:
- Dificultats per coordinar els moviments de les mans i dels dits.
- Dificultats per controlar moviments bàsics.
També trobem dificultats típiques d'un quadre d'alumne amb dispraxia en els nostres alumnes en relació al control del seu cos.
- Retard en el desenvolupament de la capacitat de caminar.
- Poca coordinació dels moviments del cos.
- Dificultats per recordar seqüències relatives al moviment del cos.
- Dificultats relacionades amb la percepció del seu cos.
- Problemes per fer-se conscients de la dimensió espacial.
Finalment vull senyalar que degut al retard en el desenvolupament lingüístic dels nostres Itamar i Mayan els seus jocs simbòlics són, pobres en el cas de Itamar, i pràcticament inexistents en el cas de Mayan.
Això també fa que el seu interès pels jocs que compartim amb els altres nens sigui pobre ja que es troben en un nivell de desenvolupament lingüístic diferent. Degut a les seves característiques especials el seu interès per les activitats que realitzem és baix i en conseqüència el seu desenvolupament es retarda encara més. Aquest és el problema central sobre el que hem tractat d'actuar en aquest petit projecte.

DESCRIPCIÓ DEL PROCÈS SEGUIT

L'objectiu del miniprojecte consistia en partir d'un problema significatiu i quotidià que motivés als alumnes a actuar i dirigir el procés de resolució de problemes i l'aprenentatge significatiu. Un problema per treballar la seva resolució amb l’objectiu d’aconseguir l’aprenentatge significatiu en una situació organitzada d’ensenyament aprenentatge mediat per les TIC.
Els motius que m’han portat a escollir aquest àmbit per treballar aquesta activitat han estat motius personals i professionals. D’una banda, dir que com a mestre d’educació Infantil, i com a tal exerceixo, vaig pensar que treballar en aquest àmbit em seria d’utilitat de cara a la meva tasca educadora diària. Vaig pensar que seria positiu aprofitar el meu treball per millorar situacions o problemes existents a la meva pròpia escola degut a que en aquest àmbit conec realment la situació educativa dels alumnes i les seves necessitats.
Els aprenents són un grup de deu nens d'Educació Infantil entre dos i tres anys i especialment dos nens de tres anys amb dispraxia escolaritzats a una escola d'educació infantil ordinària en la qual treballo. Degut a les seves característiques necessiten suport en relació als aprenentatges degut a diverses característiques que ja hem espemtat.

La nostra escola és a Yaffo una ciutat molt propera a la ciutat de Tel Aviv a l'Estat d'Israel. L'escola es de tradició jueva amb alumnes d'un nivell soci-econòmic mitja-alt. Es el meu lloc de treball des de fa dos anys.
El context on sorgeix el problema són les jornades ordinàries de la nostre escola d'educació infantil. Sabem que tenim tres alumnes amb unes característiques especials i que per tant tenen necessitats especials. Tractem de donar una atenció individualitzada a cada alumne segons les seves necessitats i és evident la necessitat d'una actuació en aquest camp particular.

En el marc de l’escola d’educació infantil treballem el coneixement dels objectes que configuren la realitat quotidiana dels nostres alumnes i les diferents associacions bàsiques i necessàries que hem de fer amb aquests conceptes. A partir de les activitats habituals amb les que treballem diàriament hem constatat que els nostres nens amb problemes motors i de desenvolupament causats per la dispraxia no saben quin soroll fan alguns objectes que els seus companys si coneixen i d’aquí aquest projecte.
El problema que es planteja és clar, l’objectiu està ben definit. A més a més, requereix un nombre limitat de regles i principis que s’organitzen en una disposició previsible i prescriptible, posseeixen respostes correctes i convergents, i tenen un procés de solució clar.
Pel que fa la complexitat, ens trobem davant d’un problema que no és massa complex. El tema és força concret i les funcions i variables que actuen en el problema són poques, el que intentarem serà que estigui ben estructurat per tal que sigui més senzill de resoldre’l. Tot i així, pot anar variant al llarg del procés.
Pel que fa la especificitat de camp, dir que cal potenciar les habilitats adequades per tal de poder solucionar el problema de manera òptima.







D’acord amb les competències que s’han d’adquirir a l’etapa d’educació infantil el nostre treball te com a objectius:

Competències comunicatives:
Competència comunicativa lingüística i audiovisual.
Treballar la capacitat comunicativa i lingüística.

Competències metodològiques:
Utilitzar les noves tecnologies amb l’ajuda d’un adult.

Competències personals:

Competència d'autonomia i iniciativa personal
Adquirir habilitats que permetin a l’alumne aprendre de forma autònoma sempre en funció de les seves capacitats.
Competències específiques centrades a conviure i habitar el món
Competència en el coneixement i la interacció amb el món.



DISSENY DE L'ACTIVITAT
La nostre jornada lectiva esta ben estructurada i cada segment temporal del dia té la seva funció. Sempre tenint en compte les necessitats emotives, afectives, psicològiques i físiques els nostres nens es dediquen a diferents activitats per tal de fer el dia plaent, interessant i profitós tant per ells com pels educadors que treballem amb ells. Aquestes necessitats i les activitats adients tenen a veure per exemple amb la necessitat d'adaptació diària dels nens davant les dificultats que produeix el fet de separar-se dels seus pares. Aquesta necessitat, només per posar un exemple, és molt més profunda el diumenge, primer dia laboral de la setmana a Israel i a la cultura jueva, que el dijous.
La nostra activitat estava pensada per portar-se a terme a las 11 del mati, just després d'aquest segment destinat a l'adaptació i una vegada finalitzat el primer àpat del dia el qual té lloc a les 10.30 aproximadament.
A les 11 és el moment en el qual tenim tots,tant educadors com educands, més energies, és quan estem més disposats a treballar i quan tenim una actitud mes oberta.
Aquest és el segment en el qual treballem normalment continguts curriculars. Molts d'aquest continguts estan centrats en la introducció de vocabulari, treball relacionat amb valors ecològics molt en sintonia amb la filosofia educativa de l'escola, comprensió de situacions habituals de la vida del nostres alumnes i adquisició d'hàbits de respecte al altres. En moltes ocasions utilitzant la musica com a mitja educatiu i transmissor de coneixements, també utilitzem mitjans més verbals. Especialment la lectura conjunta de llibres. El problema es pot detectar fàcilment durant aquestes lectures conjuntes de llibres.

Itamar i Mayan es mostren especialment reticents a treballar amb nosaltres quan iniciem aquest tipus de treball conjunt. El material bibliogràfic i les lectures conjuntes no resulten suficientment interessants per l'Itamar i la Mayan. Aquest suport no és suficientment atractiu. Tota l'activitat acaba sent sovint massa verbal i aquests dos alumnes perden interès.
En conseqüència vam pensar en treballar amb un material didàctic que no fos tan verbal i que pogués cridar l'atenció dels nostres alumnes amb més forca. Sense dubte vam pensar en materials audiovisuals molt més en contacte amb la cultura actual i vam pensar en projectar-los sobre els murs de la nostre escola amb la garantia de produir un impacte molt més gran.
Vam utilitzar materials audiovisuals d'una artista israeliana molt coneguda per diferents generacions d'israelians anomenada Ofra Jaza. Aquesta persona va treballar molt aquest tipus de materials durant els anys noranta i que a més és un referent per la generació dels pares dels nostres alumnes i va tenir una gran acceptació. Es tractava d'utilitzar aquests materials per tal de relacionar conceptes molt freqüents i interessants en la vida dels nostres alumnes ( Com son els animals i objectes interessants que trobem al carrer com són els cotxes, els tractors...) i relacionar-los amb els efectes sonors que tenen.
L'objectiu era aconseguir interioritzar el nom d'aquests objectes i el soroll que realitzen incrementant el nombre d'ítems per tal d'aconseguir una millora del nostre vocabulari gradual.
Els coneixements dels nostres alumnes era divers en relació al seu vocabulari així com el coneixement dels efectes del objectes però Itamar i Mayan presentaven un clar endarreriment. Aconseguir un coneixement total de tots els alumnes implicats era el nostre objectiu principal a més de la millora d'autoestima que preteníem, en especial per aquests dos alumnes.
Els continguts s'estructuraven al voltant d'aquestes preguntes fonamentals:

Els objectes de cada dia. Quins són? Presentació de materials relacionats amb projector.
Què son?
Quin soroll fan?
Relacionem cada objecte amb el seu so.
I a partir d'elles hem tractat de produir un aprenentatge significatiu.

SEQÜÈNCIA D’ACTIVITATS

Durant un mes hem treballant durant 30 minuts al voltant d'aquestes preguntes. Les preguntes eren formulaven després de veure els vídeos esmentats i mitjançant preguntes directes. Les respostes eren afirmades o negades pel conjunt dels alumnes. Els conceptes i el numero de conceptes han anat creixent progressivament a mesura que eren dominats i més tard els alumnes es feien preguntes els uns als altres.
Durant la primera setmana els conceptes van ser: Lleó, cotxe, gos, cat, tractor, cavall, camió, mar, cargol.
Durant la segona setmana vam afegir els conceptes: Vaca, ocell, mussol, ambulància, ase i porc.
Durant la tercera setmana vam afegir els conceptes: Tigre, balena, cotxe de policia i mico.

Durant la tercera setmana vam jugar amb els conceptes, explicant petites histories i tractant de propiciar converses entre els nens al voltant dels conceptes dominats. Aquest treball que vam denominar l'Història, “Ha sipur” en hebreu ha tingut una gran importancia ja que per nosaltres era molt important


FONAMENTACIÓ PSICOPEDAGÒGICA

Per a dur a terme aquesta activitat ens basarem en la concepció constructivista de l'ensenyament. El constructivisme parteix dels supòsits següents (Jonassen, Peck i Wilson, 1999):
1. El coneixement es construeix. Les persones donen sentit al seu món i tot allò amb el que mantenen un contacte construint representacions mentals d’aquest món. En aquest cas, els alumnes construeixen les seves pròpies interpretacions mitjançant l’activitat per tal de poder crear models mentals
2. La realitat (el sentit que construïm del món) es troba a la ment. El procés d’elaboració del sentit té com resultat un coneixement que és únic a la persona, ja que es basa en un conjunt d’experiències úniques que han produït una combinació de creences sobre el món també única. Un principi important és que el coneixement no és una entitat externa que es troba en el món físic i que ha de ser adquirida o transmesa.
3. El coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi ambient. A través de la interacció amb la resta de companys es podran anar adquirint nous coneixements.
4. Així doncs, el coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants. Amb l’activitat, es procurarà donar sentit a aquells conceptes que tinguin més significat per a ells. Procurarem que les idees i els coneixements que aprenguin el s puguin desenvolupar en altres contextos.
5. El significat es negocia de forma social. El diàleg és una part important per tal de construir coneixement amb els altres.

MAPA DE CONCEPTES






PROCEDIMENTS I CRITERIS D’AVALUACIÓ

Avaluació inicial. En un primer moment, vam avaluar els coneixements previs que tenien els alumnes en relació als continguts que treballarem.
Avaluació sumativa. Al llarg del procés al final del primer mes, a través de la observació sistemàtica hem avaluant el progrés dels alumnes en relació a la assimilació dels diferents coneixements associatius.
Avaluació final. Hem avaluarem la assimilació dels coneixements associatius en els alumnes i els aspectes millorables de tot el proces per tal de repetir l'experiència en el futur.



AVALUACIÓ DE L'APRENENTATGE ACONSEGUIT
Des del nostre punt de vista i tenint en compte els criteris d'avaluació considerem l'avaluació de l'aprenentatge aconseguit molt bona en totes les seves fases: inicial, continua i final. Expliquem el perquè analitzant cada criteri d'avaluació:

• Reconèixer i explicar, recollint dades, les relacions entre els conceptes i els efectes que produeixen. Tots els nostres alumnes ho han aconseguit, especialment aquells que podrien tenir més dificultats i pels qual estava pensada l'activitat.

• Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de la recerca d'informació i la contrastació de diferents fonts.

• Produir una millora en el autoconcepte dels nostres alumnes per mitja de la consciencia de l'aprenentatge i presentar aquest aprenentatge com una activitat divertida i agradable.

AVALUACIÓ DEL DISSENY
Partint que el disseny es fonamenta sobre una base constructivista que fomenta un aprenentatge significatiu i col·laboratiu mediat per les TIC, avaluem el miniprojecte com a un disseny força motivador pels alumnes i adequat a les seves edats partint de la curiositat dels propis alumnes per aprofundir més en el tema. El nostre paper com a guia o mediador del procés d’aprenentatge és clau a l'hora d'avaluar el projecte en un procés constructiu ja que és la que orienta l'activitat cap als objectius proposats, motiva als alumnes, ajuda a resoldre les dificultats, estimula l'aprenentatge crític i reflexiu i possibilita la construcció d'un canvi conceptual. L’ús de les TIC ha fet possible tot l’aprenentatge significatiu i ha estat generadora de gran interès i motivació pels alumnes. En el procés d’aprendre també és important el temps que s’ha dedicat a ensenyar l’alumnat a prendre consciència dels propis aprenentatges, de manera que els puguin recordar quan els necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i les habilitats que capacitin les nenes i nens a actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos. Vull destacar també la importància de l'avaluació pròpia del desenvolupament dels seus coneixements que els educands fan cada dia en el segment indicat per la nostre activitat. El fet de poder comprovar com el seu nivell de coneixements creix funciona com un gran té efectes immediats i molt visibles, en especial per l'Itamar i la Mayan. Em pogut comprovar com aquesta autovaloració continua fomenta l'autoestima i la confiança en un mateix.




CONCLUSIONS

El fet de treballar activitats a partir de problemes significatius quotidians i propers a l'alumne és clau en el procés d'ensenyament aprenentatge. Quan l’aprenentatge és significatiu permet a l'alumne construir els seus propis coneixements, treballant de forma activa, independentment i col·laborativa i amb la mestra com a guia fomentant així la reflexió. Pot semblar que aquestes directrius pedagògiques no són funcionals durant l'Educació Infantil però hem comprovat com no és així. El nostre treball s'adapta als interessos dels nostres alumnes, als objectes que formen el seu nostre medi més significatiu i, potser el treball conceptual més important i difícil que fem durant la nostre vida, encara que sigui el primer, és nombrar els objectes i dotar-los de efectes, com són els sons que emeten. Així, l'activitat ha resultat del tot motivadora i especialment interessant per als nens i nenes obtenint uns resultats realment positius tant pel que fa al canvi conceptual experimentat en els alumnes i la seva implicació (nous conceptes adquirits, aprenentatge amb recursos TIC) com pel que fa al propi disseny del miniprojecte que vam realitzar. El treball ha obtingut els seus fruits.
Per últim voldríem destacar el fet de no rendir-nos mai davant les adversitats que puguin sorgir. Cal esforçar-nos sempre, lluitar, ser cercadors de solucions... Perquè trobar solucions a problemes educatius és l'objectiu de la nostra vida professional i quan això té lloc trobem el més gran dels tresors, la satisfacció personal.